Els meus silencis no m’han protegit, el teu silenci no et protegirà

“Covava l’ou de la mort blanca / sota l’aixella, arran de pit / i cegament alletava / l’ombra de l’ala de la nit. / No ploris per mi mare a punta d’alba. / No ploris per mi mare, plora amb mi”. Tota l’estona em venen al cap aquests versos de Maria-Mercè Marçal, recollits en el poemari pòstum Raó del cos, mentre llegeixo Els diaris del càncer, d’Audre Lorde, un llibre publicat per Edicions Cal·lígraf amb traducció i pròleg de Caterina Riba. Em ve al cap també, inevitablement, el diari del càncer que va escriure Marçal, i aquella frase colpidora: “Avui és el tercer dia que visc amb la mort enganxada, arrapada al costat dret” (El senyal de la pèrdua, Empúries).

]]>