Tenen sentit els ateneus al segle XXI? Amb aquest títol s'inaugurava el gener del 2023 a l’Ateneu Barcelonès la tertúlia de joves Cafè Continental tot rememorant la mateixa tertúlia que havia tingut lloc a principis de segle en què participaven els joveníssims Sagarra, Papasseit, Foix, Garcés… Amb l’enunciat del debat els participants ja responien la pregunta. Eren allà i donaven valor a trobar-se físicament, sentir-se a prop i debatre qualsevol tema després de la pandèmia i d’un entorn de soledat virtual com el que els havia tocat de viure. Dos anys després, aquest interrogant agafa més sentit que mai en un context català i europeu on la immigració ha desbordat totes les previsions d’Occident. Diuen els sociòlegs que els fracassos en la integració dels migrants recauen en la no vinculació amb l’entorn. El cas francès ho explica molt bé: amb una bona escola pública, uns barris equipats i una cultura potent, el malestar i els guetos continuen existint. 

L'ambiciós projecte del nou Ateneu de Figueres, que vol ser un punt de trobada actiu i dinàmic de cultura popular i de proximitat a l'Alt Empordà, està a punt de fer-se realitat. Obrirà les portes en els pròxims mesos, a mitjans del 2023, en un local de 250 m² de superfície que s'està acabant de condicionar. Així, amb aquest extensíssim espai, situat en un edifici cèntric del carrer de Sant Josep Sol d'Isern, l'Ateneu de Figueres es convertirà en un dels centres de teixit associatiu més grans de Catalunya.

Quan l'exèrcit franquista va guanyar la Guerra Civil, molt patrimoni va canviar de mans. Més de vuitanta anys després del cop d'estat de Franco, l'espoli continua sent un tema irresolt. Una de les moltes víctimes de la requisa va ser el moviment associatiu i obrer. Van ser espoliades centenars d'entitats arreu del país, i la majoria mai van poder recuperar allò que havien pagat els seus associats de les seves butxaques. Un dels motius és que la majoria de les entitats extingides pel franquisme el 1939 no van sobreviure a les quatre dècades de la dictadura. D'altres ni tan sols saben que l'Estat és propietat de l'immoble i algunes, molt poques, han iniciat llargs i esgotadors processos de demanda, que sovint han estat infructuosos. La historiadora Neus Moran i Gimeno (València, 1979) porta molts anys documentant aquest espoli i acaba de publicar part de la seva recerca: L'espoli franquista dels ateneus catalans (L'Avenç).