El telescopi més gros que s’ha construït mai és a les Canàries i té un diàmetre de 10 metres en el primer dels seus miralls. Però aquesta plusmarca, digna de pregunta del Trivial, canviarà de mans d'aquí pocs anys, quan un mastodòntic projecte en el qual hi ha professionals catalans implicats es posi en funcionament. 

Sigui capturant galàxies espirals o vivers estel·lars, el telescopi espacial europeu Euclid mostra per primer cop la millor cara del nostre Univers. Aquest dimarts l'Agència Espacial Europea ha compartit les primeres imatges captades per aquest telescopi robòtic: cinc vistes aèries del nostre cosmos. Llançat durant el mes de juliol, l'Euclid està immers en una recerca per cartografiar un terç del cel extragalàctic i per revelar com les misterioses influències de la matèria fosca i l'energia fosca han modelat l'estructura de l'Univers. Les noves imatges són només un petit tast del que els científics esperen que aconsegueixi captar el telescopi espacial.

L’espècie humana sempre ha mirat el cel. Probablement, fins i tot abans de ser del tot humana. Es fa difícil pensar que els autors de les petjades de Laetoli, fetes fa més de tres milions i mig d’anys sobre la cendra d’un volcà a Tanzània, no miressin enlaire, primer cap al cràter fumejant i, després, més amunt encara. Eren tres australopitecs, els primers homínids que sabem que van ser completament bípedes. La forma i la profunditat de les petjades indiquen que caminaven a poc a poc. I si passejaven i admiraven la magnificència del volcà sota la nit estrellada?

Sí, està ple d'estrelles i de futures estrelles. Fa vint-i-set anys, el 1995, el telescopi espacial Hubble va sorprendre el món amb un paisatge còsmic que es va batejar com els Pilars de la Creació. La imatge va revelar altes muntanyes de gas i pols en la nebulosa de l'Àguila, una de les zones de creació de noves estrelles més productives de la nostra galàxia, la Via Làctia.

S’obre un nou capítol en la recerca de vida extraterrestre: el telescopi espacial més potent mai construït comença a espiar planetes que orbiten altres estrelles. Els astrònoms esperen que el telescopi espacial James Webb reveli si alguns d’aquests planetes tenen atmosferes que puguin sustentar algun tipus de vida.

“Som pols d'estrelles”. Quan l'astrònom Carl Sagan va pronunciar aquesta famosa frase, li recordava a la humanitat que gran part de la matèria dels nostres cossos es va crear dins de les estrelles fa molt de temps. Volia que la gent sabés que som meravellosos, i que la nostra història també ho és.

La NASA va publicar dimarts les cinc primeres imatges del telescopi James Webb, que destaquen el gran potencial que té aquest instrument per aprofundir en els secrets de l'espai. Repassem algunes de les coses que hem après fins ara. 

Els astrònoms ja poden respirar alleujats. Fa unes setmanes, l’observatori espacial més potent que s’ha construït mai es va enlairar amb un gran estrèpit i les esperances i els somnis d’una generació d’astrònoms concentrades en un paquet de miralls, cables, fixacions i fines làmines de plàstic, es van elevar a bord d’una columna de flames i fum.