El govern d’Espanya està negociant la reducció d’hores de feina, adduint que la tecnologia ha avançat molt i hauria de permetre la disminució horària. Davant la proposta, no pocs sectors es posen les mans al cap augurant una davallada important de la productivitat. La por que la productivitat sigui encara més baixa sembla lògica si acceptem l’argument que hi subjau, que consisteix a pensar que, com més hores de feina, més productivitat.

Vaig créixer a Grècia, i un dels meus records d'infància més alegres és l'anunci que la setmana escolar (i laboral) es reduiria de sis dies a cinc. Com que també recordo que els meus compatriotes estaven igualment entusiasmats amb el canvi, em va sorprendre saber que, gràcies a una nova llei, els empresaris d'alguns sectors podran ara tornar a implementar horaris de sis dies.

Fa poc més d'un segle, el 1919, la CNT, amb Salvador Seguí, el Noi del Sucre, com a cara més visible, i el govern del comte de Romanones es van asseure a negociar per reduir a vuit hores la jornada laboral. Un avenç en drets laborals que acabaria publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 3 d'abril i que venia propiciat pel conflicte laboral de la Canadenca, que va paralitzar Barcelona dos mesos. És un dels grans canvis històrics en matèria laboral –sobretot pel que fa a la jornada de treball– a Espanya.

Llegim a l'ARA que a l’Ajuntament de València van assajar “la setmana de quatre dies laborables” aprofitant que a l’abril i al maig s’hi concentraven diversos festius, que van reordenar. Després, van fer una enquesta als ciutadans, i amb les respostes, un informe. En fi, poca gent, excepte els que no volen tornar a casa perquè prefereixen anar d'esclaus al gulag que recollir la roba de l’estenedor i (oh, damnació!) endreçar-la, devia trobar malament la idea. "Es confirma que el temps lliure extra del qual han gaudit aquestes persones s'ha invertit en el desenvolupament d'hàbits que resulten beneficiosos per a la salut", diu l’informe. Perquè molts d’aquests treballadors de quatre dies van fer més esport i “van menjar més aliments cuinats a casa”.

La candidatura de Sumar a les pròximes eleccions generals ha tornat a plantejar com a objectiu a mitjà termini reduir la jornada laboral fins a les 32 hores per setmana. La proposta suposa, naturalment, una disminució de les hores de feina però no una reducció de les retribucions. Crec que, efectivament, al llarg de les dècades vinents el temps de treball es reduirà a les economies avançades. De la mateixa manera que, durant el darrer segle, les millores tecnològiques i el creixement de la productivitat han permès que es reduís el temps setmanal dedicat a la feina i augmentessin les vacances. A la generació dels meus avis les hores de feina a la setmana eren 48, incloent-hi, esclar, el dissabte!

Les petites i mitjanes empreses del sector industrial ja poden demanar a partir d'avui les ajudes del programa pilot engegat pel ministeri d'Indústria sobre la reducció de la setmana laboral a quatre dies. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dijous la convocatòria, anunciada al desembre i que té un pressupost de 9,65 milions d'euros a càrrec de la Fundació EOI.

Aquest cap de setmana, amb el títol Four Day Week International Summit (FDW), se celebren a València unes jornades organitzades pel govern valencià amb representants d’una trentena de països. El govern de Ximo Puig ha tingut l’amabilitat de convidar-me a fer la conferència d’obertura, cosa que he acceptat amb molt de gust i que m’ha obligat a aprofundir més en coses sobre les quals ja he parlat i escrit en diverses ocasions aquests darrers anys. Faig ara un curt resum del que penso sobre el tema.