La fusió entre home i màquina és un element recurrent en la ciència-ficció. Des de l’aparició del Nyctalope, l’home-màquina dels pulps de Jean de La Hire a principis del segle XX, gairebé mig segle abans que s’inventés la paraula cíborg, fins a herois cinematogràfics més moderns i coneguts per tothom com el superpolicia Robocop. La ciència s’alimenta moltes vegades de la imaginació dels artistes i, actualment, la biorobòtica és una disciplina científica que, precisament, intenta trobar la manera de barrejar components biològics i mecànics per dissenyar màquines que puguin fer noves tasques.

Tant científics com creadors fa dècades que especulen amb la possibilitat que algun dia es pugui dissenyar algun tipus de mecanisme capaç de perpetuar-se indefinidament construint noves versions d’ell mateix, cosa que s’assemblaria a la reproducció dels éssers vius. Aquest concepte, tant en les versions que s’han originat al costat de la ciència com al de la imaginació, és tècnicament difícil de convertir en realitat. Els avenços en aquest camp, més enllà de les hipòtesis, han sigut lents, si més no fins que es va començar a pensar en aprofitar les eines que ens proporciona la biologia. Precisament, el grup dirigit pel doctor Josh Bongard a la Universitat de Vermont va anunciar a finals de l’any passat que havia creat els primers biorobots capaços de replicar-se.