El pa, per als francesos, és una autèntica religió. A París, gairebé tota la població viu a menys de cinc minuts d'una fleca (en francès, les típiques boulangeries) i, matí o tarda, és fàcil topar-se amb veïns i veïnes que caminen cap a casa amb almenys una baguet sota el braç. La gran majoria de fleques de la ciutat són extraordinàries, tant les del centre com les dels afores, sempre amb una flaire llaminera i un munt de pa i brioixeria acabada de desenfornar. Moltes tenen enganxats guardons als aparadors de premis rebuts en diferents concursos d'especialitats flequeres dels últims anys. Un dels concursos més populars és el de la millor baguet de París, organitzat per l'Ajuntament, que aquest 2026 ha reconegut Fournil Didot, un petit forn fins ara poc conegut, al districte 14, lluny del bullici turístic, darrere de Montparnasse en direcció a la banlieue del sud.

Amb el pa no s'hi juga i, a França, amb la baguet encara menys. Allà, ja ho diu el tòpic, és tota una institució. Per això, els flequers francesos, amb el suport de molts agricultors i ciutadans, han sortit en tromba a defensar el valor de la famosa barra de pa –cruixent per fora, tova per dins– després que el president del grup de supermercats Leclerc, Michel-Edouard Leclerc, fes públic que en congela el preu a 29 cèntims per unitat a tots els seus establiments almenys durant els sis pròxims mesos.