Des que anava a la universitat, utilitzar l’esport per explicar la història ha sigut una de les grans obsessions del periodista Toni Padilla. Tot i que de vegades l’ordre dels factors s’inverteix, el que està clar és que una cosa mai es pot explicar bé sense l’altra. La geopolítica amaga històries sorprenents que ajuden a entendre la personalitat de clubs, estadis i aficionats. Igualment, Fernando Mahía ha utilitzat el bàsquet per entendre millor els marges dels Estats Units, que és on acostumen a passar les coses interessants. Allunyats dels grans centres de poder i oblidats per les zones més acomodades, els suburbis amaguen històries fascinants que massa sovint no han tingut la repercussió que mereixien. El periodista ha escrit un llibre editat per Contra (Coast to Coast) que descriu una realitat mestissa tan complexa com rica en què el bàsquet va trobar el seu lloc natural per créixer. “L'espai no sobrava als barris obrers i el bàsquet els anava perfecte. Un tros de carrer, un cèrcol penjat de qualsevol paret: hi havia tot el que es necessitava per a una patxanga”, escriu.

La història de la NBA hauria pogut ser molt diferent si alguna de les jugadores que van quedar-se a un pam de competir a la millor lliga de bàsquet del món hagués tingut èxit. A finals dels anys setanta, Ann Meyers va arribar a signar un contracte de 50.000 dòlars amb els Indiana Pacers. Tot i que va entrenar-se amb l’equip durant uns dies, no va aconseguir un lloc a la plantilla definitiva. Les seves credencials incloïen el primer quàdruple doble de la història de la NCAA amb 20 punts, 14 rebots, 10 assistències i 10 recuperacions de pilota. L’any 1969, els San Francisco Warriors van seleccionar al número 13 del draft Denise Long, que aquell mateix any havia anotat 111 punts en un partit jugat a l’institut d'Union-Whitten. La jugadora va voler fer el salt al professionalisme sense passar per la universitat i això li va passar factura. El comissionat NBA d'aquella època, Walter Kennedy, va invalidar l'elecció, ja que en aquell moment la lliga no permetia que els jugadors saltessin a la competició directament des de l’institut.