Al bell mig del barri del Mercadal de Girona hi ha l’entrada a la lògia maçònica més gran de la ciutat: el taller Canigó. Qui esperi trobar-hi un espai d’opulència, emmirallant-se en les pel·lícules nord-americanes, ja els avanço que s'emportarà una desil·lusió. El que podria semblar l’entrada d'un magatzem fosc que dona a un pati d’illa és des de fa gairebé tres dècades el local on es reuneixen una vintena de germans maçons, cada quinze dies, per celebrar les seves tingudes. Són els rituals que comparteixen dins el temple, un espai tancat –sense finestres– ple de simbologia que a primer cop d’ull pot sorprendre.

S'ha publicat un llibre sobre el Barça que explica millor la història del poder a Catalunya durant el segle XX que molts llibres sobre el poder de la Catalunya del segle XX. L'autor es refugia rere un pseudònim, Roger Vinton, malgrat que cada vegada més persones de l'entorn blaugrana coneixen el seu nom real, que no coincideix amb el de cap estrella mediàtica. La major part de la massa social culer (un terme rellevant en aquest reportatge) se'l podria trobar pel carrer i el seu rostre no li resultaria familiar.

“No et diuen el que has de fer sinó que et donen eines perquè t’ordenis a tu mateix, progressis i et desenvolupis, t’ajuden a treure’t de dins l’esperit adormit”, diu l'advocat Honorario Gimeno, maçó des del 2001. “T'adones que comparteixes creences com la tolerància, la llibertat, la igualtat, la fraternitat”, explica Maria Feu, infermera i pedagoga jubilada i venerable mestra de la lògia Yetzirah de Montserrat. Són tan sols alguns dels testimonis, a cara descoberta, que s'escolten en una sala, convertida en un temple a la primera planta del Palau Robert de Barcelona, dins l’exposició Maçons! Una mirada actual a una institució centenària, que es pot visitar fins al 28 d'agost. “Tots aquests maçons no surten de l’armari, tot el seu entorn sap que pertanyen a una lògia”, explica l’historiador Enric Calpena, que en comissaria l’exposició. “No hi ha secrets però sí discreció. No fa tant de temps que, per ser maçó, podies perdre el patrimoni o, fins i tot, la vida”, afegeix el periodista.

Hilda Agostini (1890-1976) va ser una mestra catalana republicana, protestant i maçona, una combinació explosiva que encarnava els fantasmes del dictador Franco. No és estrany, doncs, que morís a l’exili parisenc. S’ha escrit prou de la tasca pionera de moltes mestres a la Catalunya del primer terç del segle XX. És menys habitual, en canvi, posar el focus en la maçoneria femenina, un dels aspectes que tracta la biografia que Cèlia Cañellas i Rosa Toran han dedicat a aquesta figura fins ara desconeguda, un llibre guardonat amb el primer premi d’assaig humanístic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i publicat per Edicions 62.