Els llatins tenien una dita: “Nomen est omen”, que es tradueix com “Un nom és un presagi”. Efectivament, hi ha gent que ha nascut amb un nom, o un cognom, que ha acabat determinant molts trets de la seva vida, tot un destí. N’hi ha que es diuen Francesc i només fan que mirar els ocellets i donar veces als coloms; n’hi ha que es diuen Flaquer i fan pa; n’hi ha que es diuen Sastre i fan vestits. Als Estats Units hi havia un portaveu del govern que es deia Speaks, “parla”; i hi havia un director general a Catalunya, que s’encarregava de la pesca, que es deia Peix.