La 2020-2023 és la legislatura imprevisible, no només pel tarannà de Pedro Sánchez, sinó per l’esclat de la crisi del coronavirus i la guerra d’Ucraïna. El 2022 ha estat marcat per la invasió de Putin, però en clau espanyola ha deixat altres episodis que tampoc estaven del tot previstos: els primers resultats de la taula de diàleg, el xoc pel poder judicial, l’adeu precipitat de Pablo Casado del PP i el que hauria sigut de Yolanda Díaz si no aprovava la reforma laboral. Els expliquem a través dels seus personatges secundaris. 

Cop a l'estratègia del PP per revocar l'aprovació de la reforma laboral. Els lletrats del Congrés han determinat que la votació del diputat Alberto Casero va ser vàlida i que no hi va haver cap error informàtic, tal com denunciava la formació conservadora. En un informe publicat aquest divendres, la secretaria general de la cambra baixa ha resolt que no s'havia de donar permís a Casero per corregir el vot telemàtic. Fer-ho l'hauria situat en una posició d'avantatge respecte dels que participen presencialment en el debat que no estava justificada. A més, els lletrats acompanyen la seva decisió amb un informe de la direcció de tecnologies de la informació i la comunicació que detalla que el diputat del PP va confirmar el que havia votat.

Alberto Casero (Càceres, 1978) serà recordat sempre com el diputat del PP que va aprovar el nou marc laboral impulsat per Yolanda Díaz per modificar la reforma de Mariano Rajoy del 2012. A Trujillo, un municipi de la seva província d’uns 10.000 habitants, ja el coneixien perquè en va ser l'alcalde entre 2011 i 2019, després d’haver estat diputat de la Junta d’Extremadura (2003-2011). Amb 24 anys va obtenir el seu primer escó, entre 2011 i 2015 va ser senador i, durant el mateix període, president de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca de Trujillo.