Durant moltes dècades una editorial catalana va monopolitzar els prestatges de les llars del país, alhora que transmetia una imatge de simpatia que anava molt més enllà del simple negoci, per esdevenir un membre més de la família. Eren Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Rue 13 del Percebe i el Capitán Trueno, però també moltíssimes novel·les èpiques de grans autors com Jules Verne i Emilio Salgari. En altres paraules, aquesta companyia era la celebèrrima i enyorada Editorial Bruguera, empresa familiar catalana i modèlica per molts motius.

Enric de Manuel i González (Vénissieux, 15 de juliol de 1929), l'últim supervivent de la primera generació d'autors de l'Escola Bruguera, que signava amb el pseudònim Enrich, ha mort aquest diumenge. Tenia 93 anys. Quan va entrar a treballar a Bruguera, era el més jove dels autors dels inicis de l'editorial. Va ser a la dècada dels 50. Poc després, el 1957, amb un grup d'autors de Bruguera, va ser prou valent per marxar de l'editorial i crear un segell independent per editar la revista Tío Vivo, una aventura que Paco Roca va relatar a la novel·la gràfica El invierno del dibujante (Astiberri). Entre els dibuixants que havien decidit emprendre aquesta iniciativa hi havia Escobar, Peñarroya, Cifré, Giner... Volien controlar els drets de les seves creacions i treballar amb més llibertat. Va ser aleshores que Enrich va crear el seu personatge més reeixit, El Caco Bonifacio, un lladre no gaire competent que més endavant esdevindria un personatge fix en historietes d'una pàgina.

El maig passat van començar els treballs d'enderroc de l'antiga rotativa del Grup Zeta a Parets del Vallès, que abans havia sigut la impremta principal de l'Editorial Bruguera. La notícia no va passar desapercebuda a alguns estudiosos del còmic, però no pel significat històric de l'edifici, sinó perquè en un soterrani de la nau es conservava un dels tresors més importants de la història del còmic: milers i milers d'originals dels dibuixants de Bruguera. Pàgines de Mortadel·lo i Filemó, Las Hermanas Gilda, El Repórter Tribulete, Zipi i Zape, Doña Urraca, Carpanta, 13 Rue del Percebe... La llista és tan gran com els centenars de revistes i sèries que Bruguera va publicar az partir del 1945 i fins a la seva fallida el 1986.