Aliança Catalana ha suspès el seu primer examen davant del Tribunal de Comptes: l'ens fiscalitzador ha detectat irregularitats greus pel que fa al seu finançament en les eleccions que van situar Sílvia Orriols al capdavant de l'alcaldia de Ripoll. No és, però, l'única formació catalana a la qual pica el crostó en l'informe sobre la despesa electoral de les municipals de 2023. Junts per Catalunya –sota la marca Compromís Municipal– i Valents –el partit que va fundar Eva Parera després de l'espantada de Manuel Valls de Barcelona– també van incórrer en presumptes irregularitats sancionables. Un parell de candidatures locals catalanes també podrien rebre sancions per males pràctiques: són Alternativa per Olèrdola i Ara Decidim Ripollet.

Les campanyes electorals s'acostumen a presentar com una cursa, però aquesta definició obvia les hostilitats que s'hi desfermen i les converteixen, més aviat, en una batalla pel poder. Els candidats seran els que s'emportaran la glòria o personificaran la derrota, però sota els líders hi ha molts soldats que van a enganxar cartells i muntar carpes. Militants, consellers de districte, el número 26 de la llista i, fins i tot, alguns regidors. Són ells els que perceben de primera mà l'estat d'opinió que hi ha al carrer: són els combatents de la primera línia del front.

Són tants que es fa difícil portar-ne el recompte. Almenys un centenar d'exafiliats, càrrecs orgànics i regidors de Ciutadans que des del 2019 han deixat el partit taronja han buscat aixopluc a les llistes d'un altre partit en aquestes municipals. Alguns han marxat al PSC, d'altres a Vox, però la majoria han trobat seient a les llistes de Valents i el PP. És la diàspora dels quadres taronges. Una dada que aprofundeix en la desfeta del partit de Carlos Carrizosa, que tem l'arribada de cada nou cicle electoral.

El somriure amb què la dreta ha començat aquesta campanya electoral per haver aconseguit situar els okupes en el centre del debat podria glaçar-se el 28-M a Barcelona. El fenòmen d’aquests dies a la Bonanova estava dissenyat per tenir més impacte en la campanya estatal que en la barcelonina, però pot acabar tenint conseqüències funestes per a PP, Vox, Ciutadans i Valents a la capital catalana.

En els últims anys, l’unionisme s’ha caracteritzat per proclamar la necessitat d’unir esforços sense acabar-la de concretar. El PSC mai s’hi ha posat, Manuel Valls no se’n va sortir a Barcelona, tampoc s’ha arribat a fer una llista conjunta Cs-PP i l’aparició de Vox ha acabat de dividir l’espai electoral. Però la reivindicació no ha mort i cíclicament van sorgint noves veus que hi insisteixen. Per postres, aquest any la llança un partit de nova creació, Valents, impulsat per Eva Parera, que treballa en la construcció d’una “UPN catalana”. Parera és un dels tres diputats del PP al Parlament, i això explica la indignació que ha generat dins el partit conservador.