No fa falta viatjar als potreros argentins o les faveles brasileres per descobrir històries de superació. O per explicar que el talent neix de la fam i que el regat és una forma de sobreviure. L'Iban Edú (l'Hospitalet de Llobregat, 1995) es va criar a Bellvitge i no va sortir-ne fins que el filial del València el va fitxar. "No anava ni a Barcelona", recorda. Set anys després ha disputat dues Copes Àfrica amb Guinea Equatorial i milita a la Segona amb el Fuenlabrada, però el seu futbol encara mostra vestigis del passat, del barri.

Durant anys, Keita Baldé (Arbúcies, 1995) tenia fama de ser un futbolista brillant però amb una personalitat complicada. Li tocava carregar la creu d’una broma que havia fet quan tenia 15 anys i era un dels jugadors amb més futur al Barça. Una nit fora de casa va posar glaçons dins del llit d’un company. La broma va acabar amb Keita marxant al Cornellà, on va seguir jugant tan bé que tornaria al club blaugrana. Aquell jove amb ganes de gresca s’ha convertit en un home que toca de peus a terra. I per fer-ho, ha connectat amb les seves arrels. El 2016, l’actual jugador del Càller de la lliga italiana va acceptar la proposta per ser internacional amb el Senegal, la terra dels seus pares. Va encertar. Aquest cap de setmana Baldé s'ha proclamat campió de la Copa d’Àfrica després de derrotar als penals la selecció amb més títols del continent, Egipte. Fins ara, el Senegal no havia guanyat mai i la selecció va ser rebuda per milers de persones a Dakar, uns aficionats que volien veure els seus herois. Molts d’ells, joves nascut a Europa fills d’emigrants, com Keita Baldé. El gran protagonista, però, era Aliou Cissé, el seleccionador, un home que va jugar el Mundial del 2002 i que ha anat trucant a jugadors com Keita Baldé per reclutar-los.