Arran de l'escàndol de les anomenades llicències d'edat destapat per l'ARA al Parlament català, el diari va fer una petició d'informació a les institucions europees per conèixer si aquesta figura també existia allà. I la resposta és que sí. De fet, des que es va instaurar el 2015 (a Catalunya es va fer el 2008), les institucions europees han destinat 53,5 milions d'euros a pagar nòmines a més de 300 funcionaris que s'han acollit a aquesta modalitat que no tenen la resta de treballadors públics, i que consisteix a continuar cobrant pràcticament la totalitat del sou els últims cinc anys abans de jubilar-se. Com passava en el cas català, hi ha casos d'autèntic escàndol, ja que hi ha alguns d'aquests funcionaris que estan cobrant entre 15.000 i 20.000 euros al mes sense treballar.

La suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament ha estat el moment més convuls de la present legislatura, però altres episodis també han marcat aquest any i mig de mandat, com la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà, la polèmica per les llicències d’edat o les divergències entre els partits independentistes.

Potser algú va pensar que canviant-li el nom i rebaixant els imports la reforma de les llicències per edat al Parlament es tancaria sense generar més soroll. Però el fet és que en la negociació entre la mesa i els treballadors de la cambra es pretenia blindar el model que permet cobrar sense treballar a partir dels 60 anys. I si quan es va fer públic l’escàndol va esclatar també una onada d’indignació ciutadana, aquest cop era previsible que tornés a passar una cosa similar.

Al mes de febrer el Parlament va eliminar les polèmiques llicències per edat que permetien als treballadors cobrar sense treballar a partir dels 60 anys si complien uns requisits. L'escàndol provocat per la publicació a l'ARA de la notícia, i del cost que aquestes llicències per edat tenien per a l'erari públic, van obligar els partits a posar fi a un sistema que era clarament un privilegi dels treballadors del Parlament en relació a la resta de funcionaris. Les xifres publicades per l'ARA eren contundents: el Parlament destinava 1,7 milions a l'any per pagar els sous de 21 funcionaris que s'havien acollit a aquesta modalitat, i que en alguns casos suposava percebre més de 150.000 a l'any per no fer res.

Al març els lletrats del Parlament van fer un informe que avalava el retorn dels funcionaris que estaven cobrant sense treballar. És a dir, donaven llum verda a revocar les llicències per edat amb caràcter retroactiu, tant les 21 que estaven vigents com les 12 que la secretària general, Esther Andreu, va autoritzar durant el 2021 però no s’estaven pagant quan l’ARA en va informar. Ara bé, això no és el que està passant: no hi ha acord polític per fer tornar els funcionaris al seu lloc de treball i s’estan començant a pagar part de les dotze llicències que fins ara estaven aturades. Segons ha pogut saber l’ARA, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, defensa que les llicències ja autoritzades no es poden tocar perquè, malgrat que l’informe dels lletrats no ho digui, són “drets automàtics” i “consolidats”.