<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Anna Murià]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/anna-muria/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Anna Murià]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La novel·la total, coral i parcialment inèdita d'Anna Murià]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/novel-total-coral-parcialment-inedita-d-anna-muria_1_4919023.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0961c876-d3f3-48e1-ab63-d7306e87b46a_16-9-aspect-ratio_default_1012615.jpg" /></p><p>Corria l'any 1970 quan <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/val-pena-llegir-anna-muria_130_4265895.html" >Anna Murià (</a>Barcelona, 1904-Terrassa, 2002) va tornar a Catalunya. En el seu equipatge portava el manuscrit d’una novel·la que havia començat a Mèxic quan a Europa esclatava la Segona Guerra Mundial. Gairebé mig segle després l'editorial feminista La Sal/ Edicions de les Dones la publicava. La novel·la es deia <em>Aquest serà el principi</em> i apareixia sense les primeres gairebé cent pàgines per abaratir l’edició. Ara veu la llum la versió completa gràcies al compromís de <a href="https://llegim.ara.cat/entrevistes/sam-abrams-literatura-catalana-hi-problema-gravissim-d-interaccio-generacional_128_4681210.html" >D. Sam Abrams</a>, que en el seu dia va rebre la part retallada de mans de l’autora perquè en disposés.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[M. Àngels Cabré]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/novel-total-coral-parcialment-inedita-d-anna-muria_1_4919023.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Feb 2024 07:00:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0961c876-d3f3-48e1-ab63-d7306e87b46a_16-9-aspect-ratio_default_1012615.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Anna Murià, el febrer 1992, fotografiada per Toni Catany]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0961c876-d3f3-48e1-ab63-d7306e87b46a_16-9-aspect-ratio_default_1012615.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['Aquest serà el principi' és un mirall deformat de l’existència d’un grapat d’homes i dones compromesos amb els valors republicans]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les pioneres del periodisme català: de l'oblit a la reivindicació]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/pioneres-periodisme-catala-l-oblit-reivindicacio_130_4567739.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fe4db25d-7179-401f-828e-8ad104b38c70_16-9-aspect-ratio_default_1023138.jpg" /></p><p>"És un ésser fantàstic i totpoderós, temut i cobejat, omniscient i vertiginós, enlluernador i misteriós". Així descrivia Irene Polo com era un periodista al diari <em>L'Opinió</em> l'any 1933. Gràcies a ella i a altres companyes de professió, l'ofici d'explicar "els fets brillants i els espantosos" va ser, durant gairebé una dècada –entre finals dels anys 20 i el desenllaç de la Guerra Civil– també cosa de dones. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/pioneres-periodisme-catala-l-oblit-reivindicacio_130_4567739.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Dec 2022 19:10:39 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fe4db25d-7179-401f-828e-8ad104b38c70_16-9-aspect-ratio_default_1023138.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La periodista Irene Polo, durant una entrevista amb l'actor Buster Keaton]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fe4db25d-7179-401f-828e-8ad104b38c70_16-9-aspect-ratio_default_1023138.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Des de finals dels anys 20 i fins al final de la Guerra Civil, una generació de dones periodistes van aconseguir obrir-se camí. Després d'estar oblidats durant dècades, noms com els d'Irene Polo, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Anna Maria Martínez Sagi i Llucieta Canyà protagonitzen antologies, estudis i biografies]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Què ens vol dir Anna Murià?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/vol-dir-anna-muria_129_4533870.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El meu gat i jo llegim el <em>Diari de Catalunya </em>del divendres 18 de gener de 1939. Al cap d’una setmana els franquistes desembarquen a Barcelona, però no fem espòilers. Ens fixem el felí i jo en l’editorial. Títol: “Un discurs”. Reflexió del diari sobre “l’estat d’opinió del moment”. Ho fan a partir d’un exemple de costumisme-dies-comptats. Es veu que el 17 de gener l’Ateneu Barcelonès “inaugura les seves activitats”. Sembla un acudit, però ningú està per a bromes. Agafa la dalla per segar el que queda Josep Pous i Pagès. Escriptor sènior de fesomia esgotada que ho ha vist tot des dels dies del Modernisme fins als incontrolats. El rostre esfilagarsat és el de l’home que mena la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ateneu durant els dies més caníbals de la guerra dins de la guerra daltònica entre comunistes, anarquistes, trotskistes, catalanistes, separatistes, lampistes, contorsionistes... Anem a veure què diuen que diu. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Francesc Canosa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/vol-dir-anna-muria_129_4533870.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Oct 2022 17:59:16 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El retorn d’Anna Murià (2002)]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/retorn-d-anna-muria-2002_1_4506429.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c469747c-a637-4f3c-b528-8d7e105b50d7_source-aspect-ratio_default_1020936.jpg" /></p><p><em>Article de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) a l’Avui (7-X-2002) arran de la mort d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002), esdevinguda aquesta setmana fa vint anys. Anna Murià va dirigir el </em>Diari de Catalunya<em> (òrgan oficial del partit Estat Català des de l’agost del 1937) durant els dos últims anys de la guerra. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. </em></p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[TERESA PÀMIES]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/retorn-d-anna-muria-2002_1_4506429.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Oct 2022 19:42:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c469747c-a637-4f3c-b528-8d7e105b50d7_source-aspect-ratio_default_1020936.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El retorn d’Anna Murià (2002)]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c469747c-a637-4f3c-b528-8d7e105b50d7_source-aspect-ratio_default_1020936.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Peces Històriques]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què val la pena llegir Anna Murià?]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/val-pena-llegir-anna-muria_130_4265895.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0961c876-d3f3-48e1-ab63-d7306e87b46a_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p><em>Sota la pluja</em>, d'Anna Murià,<em> </em>és la primera gran recuperació literària de l'any. Els contes del volum, editat per Comanegra, permeten accedir als múltiples registres de l'autora –que oscil·la des de la literatura del jo fins a la ciència-ficció– a partir de dos moments clau de la seva trajectòria: el primer exili a França, retratat a través de les narracions de <em>Via de l'est</em> (1946), i la tornada a Catalunya, després de dècades a Mèxic, gràcies a<em> El país de les fonts</em> (1978).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/val-pena-llegir-anna-muria_130_4265895.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Feb 2022 17:13:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0961c876-d3f3-48e1-ab63-d7306e87b46a_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Anna Murià, el febrer 1992, fotografiada per Toni Catany]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0961c876-d3f3-48e1-ab63-d7306e87b46a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Pionera de la literatura del jo, cronista de l'exili i narradora amb multiplicitat de registres, Anna Murià és reivindicada a través de 'Sota la pluja', volum de contes publicat per Comanegra i amb edició i pròleg de Mercè Ibarz]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
