Corria l'any 1970 quan Anna Murià (Barcelona, 1904-Terrassa, 2002) va tornar a Catalunya. En el seu equipatge portava el manuscrit d’una novel·la que havia començat a Mèxic quan a Europa esclatava la Segona Guerra Mundial. Gairebé mig segle després l'editorial feminista La Sal/ Edicions de les Dones la publicava. La novel·la es deia Aquest serà el principi i apareixia sense les primeres gairebé cent pàgines per abaratir l’edició. Ara veu la llum la versió completa gràcies al compromís de D. Sam Abrams, que en el seu dia va rebre la part retallada de mans de l’autora perquè en disposés.

"És un ésser fantàstic i totpoderós, temut i cobejat, omniscient i vertiginós, enlluernador i misteriós". Així descrivia Irene Polo com era un periodista al diari L'Opinió l'any 1933. Gràcies a ella i a altres companyes de professió, l'ofici d'explicar "els fets brillants i els espantosos" va ser, durant gairebé una dècada –entre finals dels anys 20 i el desenllaç de la Guerra Civil– també cosa de dones.

Article de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) a l’Avui (7-X-2002) arran de la mort d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002), esdevinguda aquesta setmana fa vint anys. Anna Murià va dirigir el Diari de Catalunya (òrgan oficial del partit Estat Català des de l’agost del 1937) durant els dos últims anys de la guerra. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Sota la pluja, d'Anna Murià, és la primera gran recuperació literària de l'any. Els contes del volum, editat per Comanegra, permeten accedir als múltiples registres de l'autora –que oscil·la des de la literatura del jo fins a la ciència-ficció– a partir de dos moments clau de la seva trajectòria: el primer exili a França, retratat a través de les narracions de Via de l'est (1946), i la tornada a Catalunya, després de dècades a Mèxic, gràcies a El país de les fonts (1978).