L’ansietat i els nervis sovint passen per les ungles. Rosegar-les relaxa, allibera tensions i redueix l’estrès. De fet, per això els humans ho fem i ho hem fet sempre. No és estrany, doncs, que algú que no ho té consolidat com un hàbit es posi les ungles a la boca quan mira una pel·lícula de suspens, quan s’avorreix, quan està passant per una època de nervis o quan té molta feina. Els adults que tenen el costum, sovint, l’han iniciat d’infants i no han fet res per abordar-lo. Amb els anys, és difícil treure-se’l. S’ha convertit en un hàbit sigui perquè l'estat nerviós o ansiós s’ha perpetuat, per herència o per imitació. 

M’expliquen que a TV3 s’hi farà un reality show de manicura. No és cap broma. Els que passegeu per les ciutats haureu vist la proliferació que hi ha dels establiments que et “fan” les ungles. Sempre estan plens. Hi solen treballar dones joves, que demostren un fervor sense límits per l’ofici. Llimen amb complaença, se saben els colors de moda, obren i tanquen calaixos per extreure’n cotó fluix, potets de detergent o mostraris. Toquen les tecles del mòbil amb unes ungles llargues i vermelles com raves. També hi ha els locals que estan regentats per xinesos, on de vegades hi ha homes, que també llimen. En un d’aquests establiments, hi vaig veure el patriarca dormint a la cadira de “fer” els peus. Tots fan servir paraules com permanent o semipermanent. Hi he entrat algun cop. El plaer d’abandonar les mans, allà, en aquell coixí, mentre algú te les masega amb crema provoca electricitat als cabells. A mi em duren poc, aquestes ungles. Són incompatibles amb escriure seguit i plantar.

Amb degradats, bicolors, elements 3D, estampats animals, purpurines o psicodèliques... No hi ha límits a l’hora de decorar-se les ungles. Des de fa un temps, sembla que, com més extremades siguin, millor. Tan sols cal fixar-se en personatges com Rosalía, Dulceida i Nathy Peluso per fer-se una idea de fins a quin punt avui hi ha una autèntica bogeria per guarnir-se les ungles. Programes com Èpic nails a TV3 també són testimoni d’aquesta tendència, que als carrers es transforma en una aparentment desproporcionada oferta de locals on es poden fer manicures a qualsevol hora del dia per preus que oscil·len entre els 7 i els 25 euros. Una indústria que, segons la plataforma Statista, supera els 14.000 milions d'euros de facturació en l’àmbit mundial.