Què ha fallat? Aquesta és la pregunta que, de manera recurrent, s’ha formulat els darrers dies per explicar l’assassinat d’una cuinera a la presó de Mas d’Enric, a mans d’un intern que treballava a la cuina. El tràgic succés ha omplert les portades dels darrers dies, ha generat una onada de protestes centrades a demanar la dimissió dels responsables polítics i ha obert tota mena de debats sobre el sistema penitenciari, massa vegades mancats del més mínim coneixement de la realitat. És comprensible la consternació davant d’una desgràcia tan gran, però això no justifica ni la demagògia ni l’oportunisme de tots aquells que volen treure rèdit d’una desgràcia, especialment en plena campanya electoral.

Favorita a Goodreads i el millor bestseller seleccionat per The New York Times, el debut de Veronica Roth (Nova York, 1988) amb la trilogia Divergent va superar tota expectativa. Ara la seva última novel·la, Poster girl, es tradueix al català (Fanbooks) i al castellà (Planeta).

“Ningú no coneix realment un país fins que no ha visitat les seves presons. No es pot jutjar una nació per com tracta els seus membres més distingits sinó per com tracta els més humils”. Amb aquesta cita de Nelson Mandela és com comença el llibre A l’altra banda del mur (Ara Llibres), que acaba de publicar Raül Romeva, en el qual fa una fotografia panoràmica del sistema penitenciari a partir de la seva vivència com a pres polític durant quasi quatre anys, i també aportant dades i reflexions per qüestionar-se quina utilitat tenen les presons. Romeva ens explica el discurs benintencionat de la funció de reinserció que tenen les penes de presó, però el contraposa amb la crua realitat, en què, massa sovint, la rigidesa del sistema penal i judicial condueix a situacions absurdes sense aportar cap mena de benefici, ni individual ni per al conjunt de la societat.