Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) acaba de presentar a l'Atlàntida Mallorca Film Fest el drama Valenciana de Jordi Núñez, sobre l'evolució social del País Valencià en les últimes tres dècades. Justament al final del rodatge d'aquest film, basat en l'obra de Jordi Casanovas, Cervantes va llegir la novel·la de Delphine de Vigan Res no s'oposa a la nit (Edicions 62 / Anagrama), que mira de reconstruir la vida dissortada de la mare de l'escriptora, la Lucille, que patia depressió i es va suïcidar l'any 2009. I encara que fa temps que el va llegir, Cervantes encara té el llibre molt present. "L'autora busca respostes en unes cintes per sanar la relació que tenia amb la seva mare –explica l'actriu–. Al final, el llibre parla de com lidiar amb la família que et toca i amb traumes que venen de lluny. I tot plegat és un procés molt alliberador que jo també intento aplicar a la meva vida".

Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) és una escriptora valenta que en algunes de les seves obres ha explicat part de la seva realitat més íntima, com l'anorèxia a Els dies sense fam (2005; Edicions 62) o la reconstrucció de la vida de la seva mare després de trobar-la morta al seu apartament a Res no s'oposa a la nit (2011; Edicions 62). L'autora, a qui li agrada molt observar, ha escrit sobre crisis personals i professionals a Les hores soterrades (2009) i sobre els sensellar a No i jo (2007), també publicades per Edicions 62.

Quin sentit té torturar els malalts si ja no hi ha esperança?

Delphine de Vigan va refusar un munt de vegades la idea d’escriure sobre la seva mare. Feia la llista dels molts autors que havien escrit sobre les respectives mares, des dels més antics fins als més recents, només per demostrar-se fins a quin punt el terreny estava minat i el tema, gastat. Però un dia va trobar el cadàver de la mare –“estava blava, d’un blau pàl·lid barrejat de cendres, amb les mans estranyament més fosques que el rostre”–, que havia decidit plegar de viure, i va necessitar entendre-la. Va recuperar cartes, escrits, dibuixos, gravacions, fotos. I va emprendre la tasca de fer un llibre sobre la seva mare. Com havien fet tants escriptors abans.

]]>