La propera cimera climàtica de l'ONU, la COP28, que se celebra al desembre, tindrà com a president el director d'una companyia petroliera. L'elecció dels Emirats Àrabs Units (EAU) com a país amfitrió de la trobada ja era polèmica, perquè es tracta d'un dels principals productors de combustibles fòssils del món, però ara aquest estat ha escollit com a president de la cimera el seu ministre d'Indústria i Tecnologia, Sultan Ahmed al-Jaber, que al mateix temps és el cap executiu de la Companyia Nacional de Petroli Abu Dhabi, la 12a més gran a escala mundial.

Com un oasi enmig del desert, els països pobres s'han endut aquest diumenge una petita victòria a Sharm al-Sheikh. Finalment la COP27 ha acordat crear un fons econòmic que ajudarà els països més vulnerables quan pateixin una catàstrofe per culpa de la crisi climàtica. Activistes i representants dels governs del sud celebren la fita històrica, que era la principal demanda dels països pobres en aquesta cimera. Però la falta de concreció i els escassos avenços en tota la resta de qüestions, començant per la reducció d’emissions, fan pensar que tot plegat és un miratge.

Un grup de països que inclou la Unió Europea, el Regne Unit i diversos estats vulnerables en vies de desenvolupament s'han unit per demanar un esforç final que permeti evitar el fracàs total de la COP27. En una roda de premsa d'emergència feta aquesta tarda a Xarm al-Xeikh, l'anomenada Coalició de l'Alta Ambició, un grup que va néixer de fet a la COP21 del 2015 per donar impuls també a l'Acord de París, ha cridat els governs reunits a Egipte a no fer marxa enrere en els compromisos assolits fins ara. Ha reclamat "aconseguir un paquet de resultats que mantingui viu el límit del 1,5 ºC i alhora protegeixi els més vulnerables".

Últimes hores de la COP27 i l'últim esborrany d'acord final no aporta cap avenç respecte a la Declaració de Glasgow de la COP26. Si res no canvia en les pròximes 24 hores (o potser 48), el final de la COP27 serà tant o més decebedor del que ja es preveia. La negociació està estancada en diversos punts, però el més important és el que havia de marcar tota la cimera: com afrontar les "pèrdues i danys" que els desastres climàtics generen en els països més pobres i vulnerables. Aquest matí de divendres, finalment la Unió Europea s'ha sumat a la petició per crear un fons específic d'ajuda financera per aquestes catàstrofes climàtiques. És un gir rellevant, ja que fins ara la UE s'hi oposava, i deixa pràcticament sols els Estats Units, que mantenen la seva oposició, cosa que impossibilita de moment incloure un compromís concret sobre aquest tema en l'acord final de Sharm el-Sheikh.

Ja no queda temps. Acabi com acabi la cimera del clima d'Egipte, l'objectiu marcat a l'Acord de París el 2015, per limitar "preferiblement" a 1,5 °C l'escalfament del planeta en relació amb els nivells preindustrials, o dos graus a tot estirar, no s'aconseguirà mai si la tendència no es modifica. De fet, al ritme actual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, s'haurà arribat als 1,5 °C el 2040 i a finals de segle poden ser molt més: tres o quatre.

En els mesos previs a la cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic que s’està celebrant a la ciutat balneari de Xarm al-Xeikh des de diumenge passat, les autoritats d’Egipte van afanyar-se per deixar-ho tot al més endreçat possible de cara a la galeria. Es van dirigir molts esforços a convertir la localitat del mar Roig en un destí sostenible, amb hotels que utilitzen energia solar, vehicles elèctrics i de gas natural, i una gestió verda dels residus.

Les cimeres climàtiques de l'ONU van sempre plenes de grans anuncis. Però sovint, quan es mira la lletra petita, resulta que no són tan grans. En aquesta "COP africana", la COP27, que acull Egipte a Sharm al-Sheikh, el rol protagonista dels països africans i dels estats en vies de desenvolupament en general posa encara més sota la lupa els suposats compromisos dels països rics. Els països pobres, que més pateixen els impactes d'una crisi que ells no han creat, estan farts de les promeses incomplertes del nord. Però aquest any la hipocresia climàtica dels països rics és més descarada, perquè la crisi energètica generada per la guerra d'Ucraïna els ha llançat de nou als braços dels combustibles fòssils malgrat tots els discursos grandiloqüents sobre l'emergència climàtica. "Malauradament, hi ha molts exemples d'hipocresia climàtica: l'any passat a la COP26 de Glasgow es va fer molta teatralitat des del nord per criticar l'Índia perquè va bloquejar la frase de l'acord final que demanava acabar o disminuir l'ús del carbó. Ja s'ha vist que allò va ser una gran hipocresia perquè al cap d'uns mesos, la crisi energètica per la guerra ha portat molts països del nord a tornar a consumir cada cop més carbó per satisfer la seva demanda elèctrica", assenyala Olga Alcaraz, del Grup de Governança Climàtica de la UPC, que participa com a organització observadora en la COP27.

El flamant president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha sigut el protagonista de la cimera del clima de l'ONU, la COP27, d'aquest dimecres. La seva compareixença s'esperava amb especial expectació: suposava el retorn del Brasil de Lula després de quatre anys de negacionisme climàtic i atacs mediambientals de Jair Bolsonaro. El primer missatge ha sigut contundent: "El món hauria de gastar més en la lluita climàtica i no en la guerra", ha dit des de la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh.

La Unió Europea lluitava des de fa setmanes per aconseguir un acord intern que li permetés complir la seva paraula. La promesa la van fer tots els estats a Glasgow l'any passat, a la COP26, i deia que anirien a la COP27 d'Egipte amb nous plans de reducció d'emissions més ambiciosos que els que tenien (el que es coneix en les negociacions climàtiques com els NDC, sigles en anglès per al terme contribucions determinades nacionalment).

He llegit diverses descripcions referides al lloc anomenat Sharm al-Sheikh, on se celebra la darrera cimera contra el canvi climàtic. L’anomeno lloc perquè, segons el que he vist, no es tracta ben bé d’una ciutat, ni d’un conjunt de petits nuclis urbans connectats, ni tampoc d’un poble que s’ha anat fent gran, sinó d’una mena de monstruós resort turístic a tocar del mar Roig, enmig del no-res. És un espai urbà pensat per anar en cotxe amunt i avall: moltes de les llargues avingudes, com es pot observar en algunes imatges, ni tan sols tenen voreres. Tampoc hi ha gaires elements que facin ombra en un lloc on s'arriba habitualment als 45 o fins i tot 50 graus. Com pot ser que sigui justament aquí on se celebri una convenció mundial per exemplificar bones pràctiques en relació amb el canvi climàtic? És una broma, potser? No. Es tracta d'un calculat exercici de greenwashing o ecoblanqueig massiu. L'ecologisme seriós, així com molts periodistes especialitzats, també ho han vist així. Al final, però, el govern egipci ha aconseguit en bona part el seu propòsit. Heus aquí com una dictadura militar que té milers i milers de presos polítics és avui la capital de les polítiques verdes... Al·lucinant? No tant, no tant: hi ha una inèrcia molt intensa que ens ha portat fins aquí, i ara el problema serà desempallegar-nos-en. 

No s'hi cap? Hi ha massa gent al planeta per al nivell d'explotació a què la humanitat el sotmet? És sostenible el creixement de la població global al ritme dels últims 200 anys i escaig, i especialment l'últim mig segle? El 1800 es calcula que vivien a la terra mil milions de persones.

Catalunya vol que d'aquí vuit anys la meitat de les explotacions agràries siguin sostenibles. I, per fer-ho, el departament d'Acció Climàtica ha impulsat un certificat legal voluntari per acreditar les bones pràctiques dels propietaris dels terrenys i que serà visible per al consumidor en el producte final. L'objectiu és reivindicar la gestió respectuosa a escala ambiental, social i econòmica de les explotacions agrícoles i ramaderes. Aquesta iniciativa s'emmarca en el projecte de Producció Agrària Sostenible (PAS), que ha sigut presentat per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que s'està celebrant a Xarm al-Xeikh, Egipte.

Joe Biden està decidit a retornar als Estats Units un paper protagonista en l'esfera internacional. Una altra cosa és que el món se'l cregui. Amb els resultats de les midterm encara per decidir, que deixen en l'aire les seves majories al Congrés, el president nord-americà ha començat aquest divendres, a la Cimera del Clima d'Egipte, una ruta mundial que el portarà a Cambodja per reunir-se amb els líders de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i a Indonèsia per a la trobada del G-20, on tindrà el seu primer cara a cara amb l'homòleg xinès, Xi Jinping.

Volia escriure sobre la repugnància que em genera la complicitat de tantíssimes persones d’àmbits molt diferents amb el Mundial de futbol de Qatar, que és un insult als drets humans i un acte terrorista contra el planeta. Que s’acosta la data inaugural i no hi haurà un boicot general contra aquesta obscenitat perquè vivim en un món on xutar una pilota és religió i les religions són intolerància i abús. Però fa plorar.

David Malpass, el president del Banc Mundial, va arribar a la cimera climàtica de les Nacions Unides amb la missió de demostrar que ell i la seva institució estan plenament compromesos en els esforços per frenar l'escalfament global i ajudar les nacions pobres maltractades per sequeres, incendis i tempestes cada cop més greus. Dimecres al matí es va adreçar als ministres de Finances d'arreu del món i va declarar que per fer front a la crisi climàtica s'han "d'augmentar dràsticament el nombre i la mida dels projectes que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle".

Cada cop hi ha més governs, institucions i empreses que es vanten d'avançar cap a la neutralitat de carboni, és a dir, cap al punt en què el diòxid de carboni alliberat quedi compensat amb altres accions, com l'ús d'energies renovables. Però aquestes promeses són, sovint, només accions de blanqueig ecològic (en anglès, greenwashing), segons un informe presentat aquest dimarts per un grup d'experts de les Nacions Unides creat a principis d'aquest any justament per lluitar contra aquestes pràctiques enganyoses.

És possible que l’Alaa Abd el-Fattah mori a la presó aviat. Defensor dels drets humans a Egipte, va oposar-se al règim de Hosni Mubarak, abans que esclatessin les protestes del 2011 que el van derrocar, i ho va pagar amb presó. La Junta Militar que va succeir Mubarak el va empresonar i el govern islamista posterior també. Des que assumí el poder, l’actual president Abdel Fattah al-Sisi el manté a presó. Des del mes d’abril l’Alaa fa vaga de fam. Pel poc accés que hi tenen els familiars, el seu estat físic i mental és molt delicat. A partir del 6 de novembre, data de l’obertura de la COP27 a Egipte, inicia una vaga de set. 

La nova Cimera del Clima de l'ONU COP27 ha arrencat aquest dilluns enmig d'un desert climatitzat. El govern egipci ha fet una inversió ingent per convertir el ressort turístic de Sharm al-Sheikh en una "ciutat verda" per acollir la trobada internacional més important contra l'emergència climàtica. Però els camps de golf i els paratges de luxe que el conformen requereixen un consum d'aigua i energia que és dubtosament sostenible. Tot i això, aquesta no és l'única incongruència de la COP27.