Tota una vida esquiant. Amb dos anys Quim Salarich ja portava esquís, ja que amb la família pujava als Pirineus per passar una bona estona a la Molina. Com tantes famílies catalanes. Però el seu germà tenia traça i li van demanar si volia entrar a competir, i ell va acabar seguint els seus passos. Tres dècades més tard, amb 32 anys, l'osonenc s'ha convertit en el millor esquiador alpí català de tots els temps. Cal anar fins a Paquito Fernández Ochoa –guanyador d'un or a Sapporo el 1972 a l'eslàlom especial– per trobar un esquiador de la delegació espanyola amb tants bons resultats a escala internacional. "Arribo bé, en forma. Els entrenaments han anat bé", explica l'esquiador nascut a Vic. Va ser abanderat espanyol a la cerimònia inaugural, però va decidir no quedar-se a Itàlia i tornar a casa uns quants dies per entrenar-se a la Molina, escenari clau en la seva història. Per treballar amb calma, concentrar-se i, de pas, fer una calçotada amb els seus amics. El temps no va acabar d'ajudar, amb nevades i vent, però Salarich creu que arriba en un moment òptim a la prova d'eslàlom d'aquest dilluns. ¿El repte? Treure's de sobre el mal regust de boca dels seus altres Jocs.

Quan amb dos anys ja et posen els primers esquís, senyal que la teva família porta la muntanya a la sang. Quim Salarich (Vic, 1994) torna a uns Jocs preparat per treure’s de sobre l’espina del seu debut en una cita olímpica ara fa quatre anys a Corea del Sud, quan va classificar-se amb tan poc temps per preparar-se que no va arribar concentrat. I va sortir del recorregut en la prova d’eslàlom. Ara, convertit en el millor esquiador espanyol des de Paquito Fernández Ochoa, l’osonenc és més ambiciós que mai. Esperonat per la medalla de plata de Queralt Castellet en snowboard, diu: "No he vingut a passar-m’ho bé, vinc a competir contra els millors". Salarich debuta la matinada de dimarts a dimecres a les 3.15 h (Eurosport) aspirant a accedir a la final, que serà a les 6.30 del matí el mateix dia.