Qui, com i per què es va construir Stonehenge? El famós cercle megalític de la plana de Salisbury, al sud-oest d'Anglaterra, és el centre d'interès de la nova novel·la de Ken Follett (Cardiff, 1949). Tot i que l'autor es prepara per a una gira de promoció que el durà a partir de la setmana vinent pels Estats Units, França, Alemanya, Itàlia i Espanya, havent passat ja per Dinamarca, aquest dilluns ha desvelat a la capital britànica algunes de les claus i les motivacions per escriure El cercle dels dies (Rosa dels Vents, amb traducció al català de Mireia Alegre Clanxet i Imma Estany Morros), que el 23 de setembre arriba a les llibreries catalanes.

Stonehenge és un dels monuments megalítics més coneguts arreu del món. Situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Anglaterra, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury, l'espectacular construcció neolítica –aixecada fa gairebé 5.000 anys– continua amagant secrets sobre el seu origen. Un estudi de la universitat australiana de Curtin aventura d'on podria provenir una de les seves pedres més imponents, l'altar, que pesa sis tones.

Les piquetes, les excavadores i els cotxes amenacen el monument prehistòric més famós d'Europa i potser del món, el temple de Stonehenge, d'uns 4.500 o 5.000 anys d'antiguitat, situat a 146 quilòmetres a l'oest de Londres, a la plana de Salisbury, al comtat de Wiltshire.

¿És possible fer una gran exposició sobre un monument mundialment famós sense que es pugui veure in situ? És un repte, sens dubte. I és el que ha intentat el Museu Britànic amb El món de Stonehenge, un dels habituals espectacles blockbuster de la quasi tricentenària institució londinenca que suposa, pràcticament, el seu retorn a la normalitat prepandèmica. La mostra, la primera dedicada al Regne Unit a posar en el context del seu temps els impressionants monòlits, s'ha dut a terme en col·laboració amb el Museu Estatal de Prehistòria de Halle/Saale, a Alemanya.