"Ens utilitzen [a les treballadores sexuals] com a arma llancívola". Així resumeix la Janet, la portaveu del col·lectiu Putas Libertarias del Raval, el fet que a les manifestacions ultres dels darrers dies davant de la seu del PSOE se sentissin insults i proclames masclistes com "això no és una seu, és un puticlub", "Sánchez fill de puta" o "aquestes són les ministres del PSOE", tot alçant unes nines inflables. Els manifestants, la immensa majoria homes blancs, han utilitzat aquestes proclames vinculades a les treballadores sexuals per atacar el PSOE i, en particular, les seves diputades.

Victòria. L’Europa intolerant és avui una mica més feble. Polònia haurà d’obrir ara negociacions per formar govern en un escenari postelectoral que ens és familiar. La dreta extrema ha guanyat els comicis però sense majoria suficient per poder governar, i l’oposició –aliada en una coalició multicolor, liderada per la Plataforma Cívica de Donald Tusk, però que agrupa des del centredreta fins als liberals de la Tercera Via i la socialdemocràcia de Nova Esquerra– espera amb ganes la seva oportunitat per decretar “el final d’una mala època”, com ho resumia Tusk diumenge.

Quan Donald Trump va deixar la presidència dels Estats Units, ho va deixar tot lligat i ben lligat. Un mes abans de perdre les eleccions del 2020, va assegurar-se una majoria afí al poder judicial amb la polèmica nominació d'Amy Coney Barrett per ocupar la vacant de la progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Va ser la tercera vegada que utilitzava la potestat presidencial per designar jutges vitalicis a la màxima instància judicial. 

L'última polèmica a l'Eurocambra té el ponent del suplicatori de l'europarlamentari Carles Puigdemont com a protagonista. L'eurodiputat ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki va aixecar el braç dret a l'abandonar l'hemicicle, com és propi de la salutació feixista i nazi, i ha provocat un reguitzell de crítiques i condemnes dels principals grups de la cambra i de la mateixa presidenta, Roberta Metsola. Dzhambazki ha dit que es tractava d'una disculpa perquè abandonava l'hemicicle: "Demano perdó si la meva salutació innocent, que pretenia ser una disculpa, ha insultat algú, però això és un cas greu de reducció a l'absurd", va piular.