El vam albirar dalt d’un arbre, una bona mata de pèl rogenc de braços llarguíssims movent-se amb parsimònia d’una branca a l’altra. Amb ulls embadalits, vam resseguir com el mascle orangutan baixava pel tronc, els peus s'agafaven com si fossin mans, el cos penjat com el d’un trapezista; moviments segurs, pausats, res a veure amb l’atrafegament d’altres simis. Va tocar a terra i va començar a caminar sobre les quatre extremitats a pocs metres de nosaltres. Enorme, majestuós, indolent, i es va deixar admirar per uns instants més abans de perdre’s entre el boscatge. Ens vam quedar immòbils, emocionats, paladejant la imatge en silenci. L’havíem vist! Havíem pogut contemplar un dels animals més rars i en perill d’extinció del planeta: l’orangutan, l’home del bosc en llengua malaia, el Pongo Abelii, segons la taxonomia.

El Zoo de Barcelona amplia la família d'orangutans de Borneo i ja té set exemplars d'aquesta espècie. Segons ha comunicat el parc, el 15 de maig passat hi va néixer una nova cria, femella, d'aquesta espècie amenaçada i en perill crític per la desforestació que pateix el seu hàbitat natural. La petita es troba en perfecte estat de salut i ja se l'ha pogut veure agafada a la mare i alletant-se. Es tracta de la tercera filla de la Jawi, una femella d'orangutan de 25 anys que també va néixer al Zoo de Barcelona. El pare és el Karl, el mascle reproductor del grup d'orangutans de Borneo del Zoo, també de 25 anys i nascut a Dublín.

El primatòleg George Schaller diu que quan mira un goril·la als ulls la diferència entre aquests animals i els humans s’esvaeix. En els grans simis (bonobos, ximpanzés, goril·les i orangutans) s’hi detecten, efectivament, moltes característiques humanes. Per això estudiar-los pot aportar informació sobre el procés evolutiu que van seguir els avantpassats que compartim amb ells fins a donar lloc als humans moderns. Això és el que fa la investigadora valenciana Alba Motes, de la Universitat de Tübingen, a Alemanya, que ha encapçalat un estudi sobre la capacitat d’utilitzar eines de pedra dels orangutans, publicat a la revista PLoS ONE.