No és una teoria, sinó que un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ho ha pogut demostrar seguint el rastre d'eines de pedres tallades recuperades al jaciment de Peña Capón (Muriel/Tamajón, Guadalajara): fa 25.000 anys, els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres. Van sortir de la zona on avui hi ha Saint-Sulpice-d'Excideuil i Mauprévoir, al departament de la Dordonya, al sud-oest de França, i van acabar a Peña Capón, al centre de la península Ibèrica. Els autors de l'estudi defensen que les xarxes socials van arribar a ser de prop de 89.000 quilòmetres quadrats.

Durant molt de temps s’ha pensat que la fabricació d’eines és una capacitat exclusiva del nostre llinatge, des dels primers representants del gènere Homo. No faltaven motius per pensar-ho. Les primeres eines lítiques de què es tenia constància històrica tindrien, segons els experts en datació, uns 2,6 milions d’anys, i s’han trobat associades a fòssils d’aquests avantpassats nostres.

Les cacatues són contradictòries. “Es comporten com els gremlins”, diu Antonio Osuna-Mascaró, biòleg de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena. La seva col·lega Alice Auersperg hi està d’acord: “Imagineu-vos un nen petit amb unes alicates al cap”, i que també és capaç de volar. Però, com els nens petits, les cacatues poden ser encantadores i curioses, perquè sempre exploren el món que les envolta.

Jordi Sabater Pi va ser un científic entusiasta, interessat per molts àmbits del saber i amb un esperit de treball i una tenacitat formidables. Aquests trets, junt amb una curiositat insaciable, són darrere les nombroses aportacions científiques que va realitzar al llarg de la seva vida, tant en el camp de l’etologia i la primatologia com en els de l’etnologia i la zoologia.

Fora de les seves contribucions en els camps de la primatologia, etologia, zoologia i etnologia, Jordi Sabater Pi va jugar un paper cabdal en el terreny de l'arqueologia i l'evolució humana. Una faceta, moltes vegades oblidada, que avui cal reivindicar.

El primatòleg George Schaller diu que quan mira un goril·la als ulls la diferència entre aquests animals i els humans s’esvaeix. En els grans simis (bonobos, ximpanzés, goril·les i orangutans) s’hi detecten, efectivament, moltes característiques humanes. Per això estudiar-los pot aportar informació sobre el procés evolutiu que van seguir els avantpassats que compartim amb ells fins a donar lloc als humans moderns. Això és el que fa la investigadora valenciana Alba Motes, de la Universitat de Tübingen, a Alemanya, que ha encapçalat un estudi sobre la capacitat d’utilitzar eines de pedra dels orangutans, publicat a la revista PLoS ONE.