Llegir Un llumí a la llengua, recull de poesia eròtica a cura de Nina Busquet i Anna Noguer, és un territori on el desig no s’articula com a metàfora, sinó com a matèria. Cada paraula és un risc en un món on sembla que la censura resclosida torna a fer acte de presència. L’erotisme hi apareix despullat de decorats: esclata i es conté, es rebrega i s’afina, amb aquella tremolor subtil que precedeix la combustió.

Edicions de la Ela Geminada ens ofereix un privilegi com n’hi ha pocs: llegir uns textos de dues escriptores excel·lents que, a més, van ser escrits amb la idea que mai no serien públics. Aquest fet fa que, d’una banda, hi trobem una sinceritat poc habitual i que, de l’altra, aconsegueixi que, de tant en tant, el lector s’arribi a sentir una mica incòmode, tot i que no pugui parar de llegir.

Aquest Sant Jordi, a la plaça Catalunya de Girona hi haurà una nova parada de llibres que representa la nova generació d’editors gironins. És la formada per Cap de Brot i Gata Maula, dues joves editorials independents nascudes aquest curs amb un propòsit similar: editar bons llibres en català i fer-ho i reivindicar-ho des de Girona. Molt a prop, anant cap a la Rambla, Laia Regincós serà a la parada d’Ela Geminada. Tot i tenir només trenta anys, ja en fa sis que gestiona de facto aquesta editorial fundada el 2011, però aquest serà el primer que ho fa en qualitat de propietària.

Aquest llibre s’inscriu en una ja nombrosa tradició d’autobiografies per part d’això que ara s’anomena “treballadores sexuals”. I es publica ara, precisament quan fa poc de l’edició d'Historia de mis ocho pecados, de Lea Ferrer (pseudònim). Tots dos volums són d’aquells que s’oferten a Amazon sota l’epígraf Hechos reales.

Guarde molt bons records de La Marrana. Era una col·lecció de literatura eròtica de l’editorial La Magrana que, a cavall entre els anys 80 i 90, ens va oferir una vintena llarga de títols d’aquells que, segons diuen, s’han de llegir amb una sola mà. Es tractava, majoritàriament, de traduccions de clàssics universals, del Marquès de Sade a Apollinaire o Pierre Louys. Eren volumets de mida morigerada, molt comportables, i hi destacaven unes portades explícites, suggerents i provocadores. Encara ocupen un lloc d’honor a la meua biblioteca.

Coneguda pel seu vincle amb Friedrich Nietzsche, per la seva aventura amb Rainer Maria Rilke i per ser deixebla de Sigmund Freud, Lou Andreas-Salomé (Sant Petesburg, 1861 - Göttingen, 1937) hauria de significar molt més que aquests detalls biogràfics amb què se li ha construït un mite al voltant, perquè realment simbolitza el combat de les dones de tots els temps, i això no es pot dir de qualsevol. Escriptora, filòsofa i psicoanalista russa amb inclinacions liberals, va destacar com a figura central de la cultura de l’Europa de finals del segle XIX i començaments del XX. Va formar part del grup de Georg Simmel, el més exclusiu de Berlín, freqüentat pel poeta Stefan George, el dramaturg Paul Ernst, el teòric social i erudit Max Weber i Georg Lukács, entre d’altres. Dona independent i inconformista, va ser una pionera de la seva època: la defensa de la llibertat la va portar a fer miques el paper que la societat assignava a la dona, i no va parar de batallar contra la societat masclista del seu temps i, per extensió, del nostre. Per a ella, vida i obra sempre van ser dos termes sinònims.