S'ha parlat d'una nova Edat Mitjana. El poder polític dels estats va de baixa. Els grans conglomerats de la nova economia digital i financera allarguen cada cop més els seus tentacles i han començat a penetrar en el terreny de la política. ¿És Trump qui ha donat ales als magnats tecnològics en aquest segon mandat com a president dels EUA o són els tecnooligarques els que l'han col·locat al poder? Qui els pot parar els peus? El nou marc ideològic mundial és democràcia contra autoritarisme. I la batalla es juga en bona part a les xarxes socials.

Més de seixanta londinencs amb orígens molt diversos, des de cantants de drill fins a oligarques russos, passant per aristòcrates i polítics i artistes, es passegen per Caledonian Road (Més Llibres/Libros del Asteroide), traduït al català per Albert Nolla i Víctor Ruiz Aldana. El protagonista principal és un historiador de l'art, blanc, de mitjana edat, que se sent còmode amb tothom i fa veure que no li importen els diners. L'escriptor Andrew O'Hagan (Glasgow, 1968) els fa parlar a tots i aconsegueix retratar els efectes de la supèrbia i la corrupció en la societat britànica post-Brexit. És una ficció, però a les pàgines d'aquesta novel·la s'hi reconeixen moltes coses. Finalista dels Premis Brooke en tres ocasions, O'Hagan té també una llarga experiència com a periodista.

Des que Espanya va adoptar els visats d'or per la compra d'habitatge l'any 2013, fins a 14.576 ciutadans estrangers se n'han beneficiat. De tots, un 33% van comprar l'immoble a la ciutat de Barcelona, és a dir, 4.810 estrangers rics, segons dades aportades pel ministeri d'Habitatge aquest dimarts, després que el consell de ministres hagi avalat fer un pas endavant per acabar amb aquest tipus de visat.

Aquest diumenge, el 30 minuts ens acostava al món dels oligarques russos amb audàcia: ho feia a partir de les seves propietats a l’estranger que, a causa de les sancions internacionals, han quedat tancades. El reportatge, d’una productora francesa, és llaminer des de bon començament perquè ens passeja per la zona més selecta de la Costa Blava per observar aquestes mansions que han quedat aparentment buides. Qui fa de xòfer al reporter és l’antic responsable de seguretat dels magnats, que s’ha quedat sense feina i no ha cobrat els deutes. En canvi, descobrim com, aparentment, aquests homes de negocis russos continuen tenint diners per contractar professionals alternatius com a vigilants.

L’any passat es van imposar sancions als oligarques russos amb l’objectiu que els sequaços de Vladímir Putin a l’exterior no poguessin accedir a les grans fortunes que tenen en paradisos fiscals: es calcula que representen un 60% del seu patrimoni net. Els van confiscar iots enormes, jets privats i luxoses vil·les, de vegades davant de les càmeres dels noticiaris. Però tot i aquest espectacle, gran part dels seus diners s’han traspassat amb discreció a refugis més segurs.

N'hi va haver prou que Roman Abramóvitx anunciés que posava en venda el Chelsea Football Club perquè es desfermés un pandemònium. Una important figura de l'atletisme, magnats de la City londinenca i fins i tot un prestigiós columnista del Times, cadascun en representació de diferents multimilionaris nord-americans, es van llançar sobre Londres en una carrera per comprar el club. Mentrestant, nombroses propietats londinenques d'oligarques russos van entrar en un procés de liquidació que s'hauria d'haver dut a terme fa molt de temps. Per què s'ha trigat tant?

L'any 1996, quan jo era cap de la delegació de la CNN Moscou, es lliurava una batalla entre una facció d'oligarques corruptes i els sequaços del guardaespatlles del president Borís Ieltsin, Aleksandr Korjakov, que els exigia més diners a canvi de “protecció” política i amenaçava amb capgirar les eleccions previstes.

Solem apreciar poc allò que se’ns ofereix en abundància i ens delim pels béns escassos. Deu ser la il·lusió de l’exclusivitat. El caviar, per exemple, ha esdevingut una icona del luxe a l’abast de comptades butxaques, a més d’una exquisidesa per a paladars exigents. La litúrgia de la degustació —en bols de cristall, sobre gel picat, i coberts de nacre o banya— afegeix sofisticació al seu mític poder afrodisíac. En temps dels tsars, els humils pescadors del Caspi sobrevivien amb la venda de la carn d’esturió i en consumien el rebuig. Les untuoses i fonedisses esferes es converteixen en símbol d’ostentació a causa de la producció restringida. Les femelles només fan ous a partir dels dotze anys (set en captivitat). Prohibit el comerç internacional, l’or negre salvatge ve de l’estraperlo. Resulta curiós que la producció russa hagi davallat més que la inclinació al consum, amb una caterva de nou-rics amb memòria gustativa. Ara són els xinesos els que exporten massivament el fruit de l’engreix ràpid en piscifactories gegants.

La neu humida de la literatura eslava és un altre cop el paisatge de la guerra. L’escenari infinit del sofriment, de l’agonia vital, de la victòria dels cadàvers i de la mort sobre l’esperança dels vius. Novament, per a tants joves, és l’escenari d’una guerra incomprensible de la qual ens hauríem d’avergonyir col·lectivament.

El passat 24 de febrer al matí, poques hores després que Vladímir Putin emetés un missatge televisat anunciant la invasió d’Ucraïna, el president de Rússia va reunir una trentena d’oligarques al Kremlin. Tot i les mascaretes que portaven, les fotos revelen mirades de tensió entre els assistents. Un d’ells era Vagit Alekperov (vegeu la foto principal d’aquest article), que, assegut a primera fila, escoltava el sermó de Putin.

A la llista de negra que ha redactat la Unió Europea hi figura en tercer lloc Alixer Usmanov, un oligarca "amb llaços especialment estrets amb el president rus, Vladímir Putin". Se'l considera, de fet, "el testaferro del president Putin" i és un dels homes que "ha resolt els seus problemes empresarials". La UE també considera que Usmanov "va prestar activament suport material o financer als polítics russos responsables de l'annexió de Crimea". Aquest poderós oligarca rus ha vist aquest dijous com les autoritats alemanyes obeïen les directrius de la UE i confiscaven el Dilbar, el luxós iot que tenia amarrat al Port d'Hamburg. En l'operació també s'han immobilitzat dos iots més, propietats d'altres oligarques. El Dilbar, un dels més grans del món i valorat en 600 milions de dòlars, havia estat altres vegades amarrat al Port de Barcelona, on Usmanov, a través de diferents empreses, té un amarrament.

Les accions de les multinacionals russes que cotitzen a la borsa de Londres han patit aquest dimecres un altre ensorrament històric. Les caigudes han evaporat milers de milions d'euros del valor d'algunes de les principals empreses de Rússia, afectades per les sancions occidentals.

Els aliats occidentals han respost amb immediatesa al reconeixement des de Rússia de les anomenades repúbliques populars del Donbass. Tant els Estats Units com la Unió Europea han posat en marxa la maquinària de les sancions perquè entrin en vigor amb la màxima celeritat possible. En el cas de la UE, per exemple, serà aquesta mateixa tarda, una vegada s'hagin publicat tots els documents legals al Butlletí Oficial de la Unió Europea. Les represàlies volen fer mal directament al Kremlin i l'entorn de Putin, ja sigui per la via militar com financera o de la comunicació. Això sí, es reserven munició de cara a una eventual escalada, i ara per ara no afecten personalment el president rus.