La teoria política dels segles moderns i contemporanis està tota ella empeltada de les idees del primer gran teòric “realista” de la política, Nicolau Maquiavel. Fins que ell no va haver escrit El príncep, i, més encara, els Comentaris a la primera dècada de Tit Livi, els teòrics de la cosa pública sempre havien incorporat, en el seu discurs, un element moral, el bé i el mal, la virtut i el vici.