Quan el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va destituir el mes passat l’alcalde d’Odessa, Gennadiy Trukhanov, molts residents haurien pogut celebrar-ho. L'alcalde arrossegava anys d’escàndols de corrupció, sospites de vincles criminals i un passat polític proper a forces pro-Kremlin. Però l'operació presidencial –basada en la revocació de la ciutadania ucraïnesa de Trukhanov per suposar-li un passaport rus– ha generat inquietud fins i tot entre els seus adversaris polítics. La sensació general és que les proves semblen febles i que l’objectiu real de Zelenski és acaparar poder.

Fins a deu països europeus, inclosos el Regne Unit, França i possiblement Finlàndia, han mostrat la seva disposició a enviar tropes a Ucraïna en el marc d’un pla de garanties de seguretat condicionat a la signatura d’un acord de pau amb Rússia. Segons ha avançat Bloomberg aquest dimecres, la proposta inclou el desplegament inicial d’una força multinacional d’“estabilització” que operaria lluny de les línies de front per donar suport logístic, entrenament i reforç a les tropes ucraïneses. Una segona fase preveu un paper més actiu dels Estats Units, amb cooperació en intel·ligència, vigilància de fronteres, subministrament d’armes i possiblement defensa aèria. L'agència no concreta quins altres països, a més dels esmentats, podrien comprometre's a enviar tropes.

Un aiguat refresca l'ambient en arribar en marshrutka –un taxi compartit– als afores de la ciutat d'Odessa després de dies d'una onada de calor abrasadora. Als controls de carretera d'accés, uns uniformats comproven que els homes en edat de combatre tinguin tots els papers en regla. La freqüència de cartells patriòtics i militars es multiplica quan un s’endinsa a la ciutat. Molts estan descolorits i s'han convertit en elements fixos del paisatge urbà. Alguns fan crides a no ignorar unes alarmes antiaèries.

Un nou atac amb míssils russos a la ciutat portuària d'Odessa ha causat aquest divendres la mort d'almenys vint persones i ha deixat també més de setanta ferits, segons els funcionaris municipals i responsables del govern de Kíiv. Les imatges que arribaven mostraven la magnitud de la massacre: a banda de la destrucció provocada pels projectils russos, dos Iskander-M, es veien cadàvers de civils pel carrer.

L'exèrcit rus ha llançat aquest dimecres un atac amb míssils a la zona portuària d'Odessa, al sud d'Ucraïna, coincidint amb una visita del president del país, Volodímir Zelenski, i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, a aquesta ciutat. Segons mitjans hel·lens, els impactes s'han produït a uns 150 metres del comboi que traslladava els dos dirigents, que n'han sortit il·lesos i minuts després han mantingut la reunió que tenien prevista. L'atac rus ha causat almenys cinc morts, segons les autoritats ucraïneses.

La ciutat portuària d'Odessa ha tornat a ser objectiu de les forces aèries russes dissabte a la nit. L'atac, amb 19 míssils, ha causat dos morts i ha destrossat una vintena de monuments històrics del centre de la ciutat, entre els quals hi ha la catedral de la Transfiguració, una església ortodoxa Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, segons ha denunciat el governador de la regió, Oleh Kiper. Segons Kiper, l'objectiu de l'atac no era militar, sinó "el centre històric d'Odessa", mentre que Rússia, que no ha reconegut l'autoria de l'atac, ha assegurat que la causa deu haver estat "la caiguda d'un míssil antiaeri ucraïnès".

El territori de Crimea, ocupat per Rússia des del 2014, i la ciutat d'Odessa, port clau d'Ucraïna i fins ara sortida al mar de la majoria dels cereals que produeix el país, han concentrat en les últimes hores l'activitat militar en els diferents fronts oberts. De matinada, més de dues mil persones han hagut de ser evacuades de casa seva en quatre poblacions de la península sota dominació russa després que es produís un incendi que ha afectat el dipòsit de municions d'un camp d'entrenament de prop de Starí Krim, a 230 quilòmetres de la capital, Sebastòpol.

El port ucraïnès d'Odessa reprèn les operacions al mar Negre després que Rússia hagués atacat dissabte la infraestructura elèctrica de la província amb drons fabricats a l'Iran. Un milió i mig de persones es van quedar sense electricitat durant el cap de setmana i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va anunciar que les temperatures sota zero previstes per als pròxims dies podrien endarrerir la reparació dels sistemes.

Odessa, un del principals ports d'Ucraïna, feia un mes que vivia immersa en una imatge de tranquil·litat: des del 3 d'abril que cap míssil queia sobre la població mentre les tropes russes se centraven en Mariúpol i el Donbass. Semblava que aquesta ciutat, situada al sud-est d'Ucraïna, ja no era un objectiu per al Kremlin. Però, just 20 dies després de l'últim atac, Rússia ha tornat a colpejar Odessa aquest dissabte amb dos míssils de llarg abast. Segons l'assessor presidencial ucraïnès Andrí Iermak, l'ofensiva ha anat dirigida a una instal·lació militar, però també ha danyat dos edificis residencials. De moment, el balanç és de 6 morts i 18 ferits. "Un nadó de tres mesos ha mort", ha dit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha afegit: "Han matat un nadó de tres mesos. La guerra va començar quan aquest nadó tenia un mes".

"El que està passant a Mariúpol és un crim de guerra massiu". Amb aquesta contundència i sense dubtar s'ha expressat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dilluns abans de reunir-se amb els ministres del ram dels vint-i-set països de la Unió i després de l'ultimàtum de Rússia a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol. "Estan destruint-ho i bombardejant-ho tot i matant tothom de manera indiscriminada. Això és una cosa horrible que hem de condemnar en els termes més ferms. És un crim de guerra, un crim de guerra massiu", ha sentenciat. El setge a Mariúpol ha sigut inevitablement un dels temes de la reunió dels responsables d'Exteriors de la UE, que veuen com la guerra s'allarga i empitjora i, per tant, han de decidir si la Unió ha d'anar més enllà o no amb les mesures de càstig contra Putin.

L'actualitat gràfica de la invasió russa d'Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022. Els combats entre forces armades continuen, els ciutadans Ucraïnesos també pateixen els atacs, i les conseqüències es multipliquen per a Rússia però també per a Occident.

Don't worry, be happy, la cançó de Bobby McFerrin, ressonava aquest dimarts pels carrers d'Odessa, mentre la ciutat portuària al sud d'Ucraïna es prepara per a una imminent ofensiva russa. Davant de la barricada que protegeix l'òpera de la ciutat, una banda de cinc músics militars ha volgut enviar un missatge de calma i de resistència. "Don't worry, be happy". Eren les primeres notes que sonaven als carrers de la ciutat des de l'inici de la invasió russa, fa 13 dies. El teatre de l'Òpera ha emmudit, i el so de les sirenes antiaèries inunda Odessa diversos cops al dia.

Just davant de l'edifici de l'Òpera d'Odessa, aixecada el 1810 amb estil rococó, hi ha una plaça. A l'esquerra, els gats s'enfilen pels graons de l'escala del Museu d'Història de la ciutat, just al carrer dedicat al fundador de la ciutat, l'almirall Josep de Ribas, un militar de l'exèrcit rus fill de barceloní. Quan el carrer arriba a la plaça, en una cantonada, hi ha la llista de militars soviètics que van rebre condecoracions de guerra. Un memorial als milers de soldats que van morir durant el setge de la ciutat del 1941, del 8 d'agost al 16 d'octubre. Encara més civils van morir en una de les batalles més crues de la guerra.