Des de l'any 2019 hi ha una directiva de la Unió Europea que obliga a protegir els alertadors contra la corrupció tant en l'àmbit públic com privat, per tal de prevenir possibles represàlies que puguin tenir per denunciar males pràctiques. L'Estat ja va transposar la normativa a una llei pròpia –que obliga totes les entitats a tenir canals interns i externs de denúncia— i ara el Govern de la Generalitat es disposa a fer la seva regulació, més enllà dels canals de denúncia interns que ja té l'executiu. En els darrers temps, s'ha posat en evidència que malgrat l'existència de la figura dels alertadors, els afectats consideren que no estan tenint la protecció efectiva, que a Catalunya recau a l'Oficina Antifrau. De fet, el mateix Govern admet que hi ha "buits legals" en el context legislatiu actual.

Els anuncis de compreses són sublims. Ni gota de sang, poesia pura. "De què fan olor els núvols?" Els venedors de cel·lulosa s’aferren a l’intangible per no mostrar els ofensius fluids femenins. "Em sento segura". Fora del cotó fluix publicitari, en el món real, la seguretat s’associa a l’absència de perill. La por que ens duu a arrancar a córrer, davant la fera o el foc, és útil per a la supervivència. Quan aquesta emoció primària —veïna de la ira i antídot de la compassió— es dispara de manera infundada és contraproduent. La confiança, indispensable per a la cooperació, també és essencial per sobreviure en un món inhòspit.