Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

L'escultor minimalista nord-americà Richard Serra, mundialment famós per treballar amb peces d'acer monumentals, ha mort als 85 anys. L'artista ha traspassat a casa seva a Long Island, a Nova York, a causa d'una pneumònia, segons ha informat el seu advocat, John Silberman, al diari The New York Times.

La vida i l’obra de Georges Seurat (París, 1859-1891) van ser breus i fulgurants com un cometa: va morir als 31 anys després de dedicar-se 11 anys a l’art. Durant aquest temps va ser un revolucionari. Va ser un pioner del puntillisme neoimpressionista, caracteritzat per pintar amb punts de color en lloc de pinzellades, i amb aquesta tècnica va pintar una de les obres més icòniques de la història de l'art, Tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte, conservada a l’Arts Insitute de Chicago. I al mateix temps va ser un artista d’artistes, com es pot veure a la nova exposició del museu Guggenheim de Bilbao, on els seus dibuixos dialoguen amb els d’un dels seus grans admiradors, l’escultor Richard Serra (San Francisco, 1939), l’autor del conjunt d’escultures gegantines d’acer titulat La matèria del temps.

El 18 de gener de 2006, Natividad Pulido, periodista del diari Abc, va publicar un article amb aquest titular: "El Museu Reina Sofia perd una escultura de Richard Serra de 38 tones de pes". Es tractava d’Equal-Parallel/Guernica-Bengasi, una obra de caràcter minimalista que l’estatunidenc conegut com el Senyor de l’Acer va crear específicament per a la inauguració del museu que hauria d’obrir Espanya a l’art contemporani. La peça va ser adquirida per l’estat al preu de 36 milions de pessetes i, tot i aquest pagament, no va trigar ni un any en ser emmagatzemada a la nau d’una empresa (Macarrón, SA) especialitzada en el transport i la custòdia d’obres d’art. Dues dècades després, quan algú es va interessar pel seu estat, l’escultura s’havia volatilitzat.