Els ministres de Defensa dels països bàltics i nòrdics estan reunits aquest dijous a Lituània, en plena escalada de tensió amb Rússia a la regió. Tot just aquest dimecres les autoritats bàltiques van alertar sobre la suposada intenció del Kremlin d'apoderar-se d'algunes illes que són territori de Lituània i Finlàndia al mar Bàltic. El govern de Vladímir Putin vol modificar les seves fronteres marítimes al mar Bàltic i amenaça amb generar una nova crisi diplomàtica annexionant-se illes reclamades per alguns d'aquests estats bàltics. Aquest dijous la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha admès que el ministeri de Defensa està treballant per "clarificar" les fronteres marítimes de Rússia, tot i que ha assegurat que és una feina purament “tècnica”. Segons la portaveu, les fronteres al mar Bàltic han d'estar "d'acord amb la llei internacional".

Europa s'ha de preparar per afrontar una altra guerra "abans que s'acabi aquesta dècada". No és una afirmació de qualsevol; és del ministre de Defensa d'Alemanya. En una entrevista el mes passat al setmanari Welt am Sonntag, Boris Pistorius va plantejar aquest futur ombrívol, tot i que no és l'únic que ho ha fet. La setmana passada, el ministre de Defensa Civil suec, Carl-Oscar Bohlin, va alertar que "hi podria haver una guerra a Suècia", i el cap de les forces armades va afegir que tots els suecs s'han de preparar per a aquest escenari, unes declaracions que han generat alarma i un enorme debat polític al país.

La guerra continua complicant la vida a les repúbliques bàltiques enmig de situacions internes tan tenses com contradictòries. Els governs letó i estonià –sobretot– saben que el Kremlin aprofitarà qualsevol brot de malestar provinent de les comunitats de parla russa, que representen el 15% de la població d’Estònia i el 25% de la de Letònia, on ara mateix se sent fort el crit “Ens volen fer sentir vergonya de ser russos!”. Una consigna clarament antioccidental i de crítica al govern letó per haver blocat les emissions de les televisions russes i haver engegat procediments penals contra analistes i periodistes de parla russa. Fins al punt que l’associació de periodistes letons no s’ha estat de denunciar el que qualifica de persecució, mentre que la revista internacional Foreing Policy parla obertament de russofòbia.

Estònia ha decidit prohibir l'entrada al país als ciutadans russos. El ministeri d'Afers Exteriors d'Estònia ha anunciat que deixarà d'emetre visats als russos per estudiar, treballar i tenir negocis al país; és a dir, que la mesura no es limita només al turisme. Ha sigut l'últim estat a sumar-se, aquesta setmana, a una decisió que ja han pres, amb més o menys abast, Letònia, Lituània i la República Txeca, que han deixat d'emetre visats a la majoria de russos. La frontera directa que comparteixen tots aquests països amb Rússia els converteix en una de les portes d'entrada preferides per als russos cap a l'espai Schengen europeu, especialment ara que les sancions econòmiques europees per la guerra d'Ucraïna han tancat l'espai aeri de la Unió Europea a les línies aèries russes.

Letònia vol tornar a introduir el servei militar obligatori, gairebé dues dècades després d'haver-lo eliminat, per la creixent amenaça russa arran de la invasió d'Ucraïna. "L'actual sistema militar ha arribat al seu límit. I, alhora, no tenim cap raó per pensar que Rússia canviarà el seu comportament", ha argumentat el ministre de Defensa letó, Artis Pabriks.

L’atac rus a Ucraïna ha estat capaç de dissipar la històrica neutralitat de Finlàndia i Suècia, però la gran sacsejada l’estan experimentant Estònia, Letònia i Lituània, que esperen ansioses la cimera de l’OTAN a Madrid del 29 de juny. Una sacsejada de gran potència emocional perquè, tot i haver-se incorporat a l’Aliança Atlàntica el 2004, a les tres repúbliques bàltiques se’ls fa impossible oblidar que van ser membres del Pacte de Varsòvia pel simple fet de ser part de la Unió Soviètica. Països ocupats i annexionats. Per això quan es van independitzar el 1991, estonians, letons i lituans van refusar les ofertes de la Rússia de Boris Ieltsin d’incorporar-se a aquell espai alhora tan espès com inconcret anomenat Comunitat d’Estats Independents. Mai no van voler ni sentir-ne parlar. Per això no és gens estrany que les pulsions antisoviètiques del passat hagin mutat en hostilitat a la Rússia de Putin, amb un vertigen directament proporcional al fervor atlantista que els bàltics estan exhibint arran de la guerra a Ucraïna, alertant de la necessitat de posar al dia tots els mecanismes logístics d’intervenció immediata.