"Estava a punt de desmaiar-me. Estava desesperada. Vaig sentir que estava a punt de passar la línia d'arribada o que cauria just davant seu. Només sentia un túnel de sorolls a banda i banda. Tot era una mica borrós". El relat de Jasmin Paris és esfereïdor. L'atleta es va convertir fa pocs dies en la primera dona que acaba la Barkley Marathon, la considerada cursa més infernal del planeta. Des del 1989, més de mil ultramaratonians han intentat completar l'exigent recorregut que travessa el parc estatal Frozen Head de Tennessee, però només vint han tingut èxit. I fins a Paris, cap era una dona.

La cursa comença mesos abans que Lazarus Lake, ideòleg de la Barkley Marathon, s'encengui una cigarreta, tret de sortida de la prova. Ningú sap quan se celebra i per inscriure-t'hi primer has d'investigar com contactar amb aquest senyor nord-americà. El mòbil no és una opció: no en té. El recorregut s'anuncia unes hores abans de l'inici i per participar-hi has de portar una matrícula de cotxe del teu país, pagar poc més d'un dòlar i dur allò que Lake demani per a cada edició: un parell de mitjons, una camisa o un paquet de Camel. Els participants tenen 60 hores per recórrer 160 quilòmetres al parc estatal Frozen Head de Tennessee, amb un desnivell equivalent a pujar l'Everest dues vegades. El més extraordinari és acabar-la: en les 35 edicions, només 15 corredors ho han aconseguit.