Segons les cròniques anglosaxones, l'any 793 els vikings van arribar a la Gran Bretanya des de Suècia, Dinamarca i Noruega i van atacar salvatgement els monjos de Lindisfarne. Després es van succeir els saquejos ocasionals i més tard, ja al segle IX, el Gran Exèrcit Viking va començar a recórrer l'illa amb una ambició més gran: la conquesta. Entre 865 i 873 van ocupar Repton, on tenien el campament d'hivern, i el regne anglosaxó de Mèrcia. El relat oficial és el que van escriure els anglosaxons, però els jaciments poden obrir noves perspectives. L'arqueòloga i bioarqueòloga Cat Jarman fa més de sis anys que analitza la fossa de Repton, on hi ha enterrades 264 persones, moltes d'elles víctimes de la guerra del Gran Exèrcit Viking. En aquest poble de Derbyshire es va trobar una pedra semipreciosa procedent de Gujarat (Índia) que va fer que Jarman es qüestionés el relat oficial. ¿Com havia viatjat des de l'Àsia fins allà al segle IX? Jarman no només rastreja la pedra, sinó també les restes òssies. ¿Qui eren els quatre infants que van morir assassinats i que no procedien ni del nord d'Europa ni d'Anglaterra? ¿I per què a Repton hi ha moltes víctimes que no eren ni d'origen escandinau ni anglosaxó? Al llibre Los reyes del río (Ático de los Libros), els vikings continuen sent guerrers aguerrits, però Jarman ens els mostra molt més emprenedors i pragmàtics que a les sèries.