Nova derrota del govern espanyol al Congrés. La cambra baixa ha aprovat la revalorització de les pensions un 2,7% aquest 2026 (només Vox hi ha votat en contra), però ha tombat, per segon cop, el decret de l'escut social i el decret que ha impulsat el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, que preveia que el govern espanyol pogués limitar els preus de béns i serveis en situacions d'emergència. Totes dues mesures s'han tombat pels vots en contra del PP, Vox i Junts. "Tinguin clar que la gent prendrà nota [de la seva decisió] i té memòria", ha dit Bustinduy.

Viure a Barcelona cada cop és més car. La inflació és un fenomen econòmic que, a diferència d’altres –com les recessions o els xocs borsaris–, el notem tots, cada dia i diverses vegades: quan vas a comprar el pa o quan pagues el rebut de la llum o el lloguer del pis. Però, més enllà de l’experiència personal, les dades demostren que viure a la Ciutat Comtal costa avui un 8% més que fa un any –ja se superen els 1.500 euros mensuals nets. 

La Cori no té dubtes: “Això ha d’acabar amb un nou 15-M, tant de bo sigui així”. Ha vingut a manifestar-se a la plaça Urquinaona per protestar contra l’augment del preu de l’energia, dels carburants i dels preus en general. Està afiliada a CCOO i té una veïna dos pisos per sobre que aviat no podrà pagar el rebut de la llum: “No pot sortir de casa, li han de portar el menjar i si li tallen la llum serà la fi per a ella”. Un nou 15-M? No sembla tan diferent el descontentament present del que es vivia l’any 2011. I més a jutjar per la quantitat de manifestacions, mobilitzacions i protestes convocades en un sol dia. La marxa lenta dels taxistes a l’aeroport, els transportistes en vaga, la protesta contra la sentència del TSJC i el 25% de les hores lectives en castellà, la manifestació contra el preu de la llum i, una mica més tard, encara una última protesta en contra de la política espanyola amb el Sàhara. El descontentament és notori i sagnant.