La muntanya de Montjuïc no té gaire alçada, fa tan sols 177 metres, però té una llarga història i un cordó umbilical amb Barcelona. La majoria dels edificis més emblemàtics de la ciutat han estat construïts amb pedra de Montjuïc: la muralla romana, el temple romà, la primera església cristiana, la catedral romànica i gòtica, els palaus gòtics de la Ribera... La troballa de les restes d’un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC de grans dimensions –fa 30 metres de llargada i cinc metres d’alçada (set, si es compten els dos que s’amaguen al subsol)–, pot explicar moltes coses sobre com va ser explotada. És la pedrera romana més antiga documentada de Barcelona i de les més antigues d'Europa, i se’n conservarà una part: uns vuit metres que formaran part de l’aparcament d’uns pisos que s’estan construint a l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans, entre els números 11 i 19. Tanmateix, només la podran veure els veïns i els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona que la restauraran fins a recuperar el color original, que era blanc.

La plaça Antoni Maura de Barcelona amaga moltes històries al subsol que han anat emergint quan s'hi han fet obres, des que es va obrir la Via Laietana a principis del segle XX. Les últimes troballes, arran de les obres de reforma de la via, s'han fet públiques aquest dimarts: set tombes dels segles IV i V i dues d'època tardoantiga força ben conservades, probablement dels segles VI-VII. És una peça més que ajuda a recompondre la fotografia del passat romà i visigot de la ciutat, però no és cap sorpresa. Se sabia que allà hi havia hagut una vil·la suburbana romana, de la qual encara es conserva una part, i més tard una necròpoli amb una història que comença cap al segle III i s'allarga fins més enllà del segle VII.

La caserna militar de les Drassanes, a Barcelona, es va construir el 1792 per acollir els soldats de cavalleria. Hi van dormir i fer pràctiques els soldats fins al febrer del 1935 quan, davant l'entusiasme de la ciutadania perquè permetia millorar la imatge del final de la Rambla, se'n va anunciar l'enderrocament. Tanmateix, els militars no van marxar immediatament, perquè la caserna va ser ocupada els primers dies de la Guerra Civil. El juliol del 1936, en un dels enfrontaments entre els militars revoltats i els lleials a la Segona República, hi va morir d'un tret al cap l'anarquista Francisco Ascaso.

El poeta Dècim Magne Ausoni, nascut a Bordeus al segle IV, escrivia en una carta que Bàrcino estava construïda sobre "la mar fecunda d'ostres". En una altra agraïa a un dels seus deixebles que li enviés la magnífica salsa gàrum feta a Bàrcino, considerada afrodisíaca. ¿Era pura poesia? ¿Ausoni exagerava quan parlava de la fertilitat de la Barcelona d'època romana pel que fa als mol·luscs? La recerca arqueològica demostra que no era grandiloqüència: Bàrcino era una gran productora d'ostres i fins i tot n'exportava a les terres d'interior. No només produïa ostres salvatges sinó que també en criava en una zona de la costa separada del mar obert per extenses barres de sorra. En concret, les ostres creixien en aigües tranquil·les on desembocava el Besòs, on ara hi ha l'Estació de França i el Poblenou.