Ara que els organitzadors i polítics ja han opinat sobre la Copa Amèrica, està bé que parlin els veïns.

Hola, com estan?

Almenys això n'han dit els responsables, tant els organitzadors neozelandesos com l'Ajuntament de Barcelona. Ho han dit, això sí, just abans d'afegir que, tot i així, curiosament, no es tornarà a celebrar a Barcelona. Segons Jordi Valls, tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, “a la Copa Amèrica li ha anat molt bé, i a Barcelona, també”. Per celebrar-ho, les dues afortunades parts han decidit fer “un acord de desconnexió amigable”. Està molt bé. El CEO de la Copa Amèrica, Grant Dalton, es va mostrar agraït amb les autoritats barcelonines i va afirmar que, després de l'èxit obtingut a la capital catalana, era hora de cercar noves seus per a l'esdeveniment. L'abús dels eufemismes du a moments d'una remarcable comicitat involuntària.

L'inesperat cop de porta a una altra edició de la Copa Amèrica a Barcelona ha arribat per sorpresa, i cau com una galleda d'aigua freda sobre el teixit econòmic i empresarial català. El fet que la reunió entre Grant Dalton, el director executiu de l'equip Emirates Team New Zealand, organitzador i guanyador d'enguany, i el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, acabés amb l'abrupta decisió de tancar la porta a una segona edició a Barcelona, abans i tot de tenir dades exactes de l'impacte que ha deixat la competició a la capital catalana, sorprèn els agents econòmics.

Quan aquest dimarts Grant Dalton, el líder del projecte de la Copa Amèrica de Nova Zelanda, va reunir-se amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, totes les parts ja sabien que en el fons es disposaven a fingir un paper: la reunió per parlar d'una segona edició de la Copa a Barcelona no arribaria a bon port. Ja feia dies que les autoritats barcelonines havien anat canviant el seu discurs respecte a la possibilitat d'organitzar per segon cop la competició de vela més antiga. Si fa uns mesos es deia obertament que era una possibilitat donar-li continuïtat, un cop va començar la competició es va constatar que la majoria de barcelonins ignoraven o s'oposaven a una copa que implica una gran despesa econòmica i té un retorn limitat.

La Copa Amèrica no s'ha guanyat el favor dels barcelonins. Com a esport, no ha aconseguit sortir dels cercles d'iniciats. Els esforços per popularitzar la vela a remolc de la competició han tingut un efecte limitat. Ni els cursos de vela gratuïts per a milers d'alumnes, ni les pantalles gegants instal·lades a l'aire lliure per seguir les curses, ni la introducció de la competició de dones han sigut prou per convèncer i atraure el públic local. Una llàstima. Tampoc no sembla haver-se valorat prou la renovació que s'ha fet de la franja litoral, una inversió pública que l'esdeveniment ha ajudat a accelerar, així com la necessària aposta per l'economia blava i la recerca associada, dos camins de futur. De manera que, en bona part, la batalla del relat l'han guanyat els sectors crítics amb la Copa, associant-la a la idea d'esport de luxe minoritari, a l'excés de turisme i, per tant, als problemes d'habitatge. Se l'ha volgut convertir en símbol de la Barcelona que no és per als barcelonins. En un context social i ciutadà complicat, els organitzadors no han tingut prou capacitat de seducció per contrarestar aquest discurs i fer valer la idea d'una Copa Amèrica que revertís en la ciutat.

Hi ha problemes que ens esclaten a la cara. Com els dels trens o el dels pisos. Deuen haver llegit que un treballador d’Adif va fer descarrilar un tren que anava remolcat, es va desenganxar i amenaçava amb xocar amb altres trens a tota velocitat. Un tècnic ho va veure des del centre de control i el va fer descarrilar per evitar més mals. Que malament ha envellit la frase triomfalista del ministre Puente que va dir que el tren vivia el millor moment de la història d'Espanya. Han estat molts anys de no invertir -només en AVE-, i per això la mobilitat ferroviària a Catalunya és un malson massa sovint.

La Copa Amèrica deixarà Barcelona. I podria enfilar rumb cap al sud, cap a València, ciutat que ja va ser-ne seu en dues ocasions. El Team New Zealand, organitzador i guanyador dissabte passat de la 37a edició de la Copa Amèrica de vela, ha comunicat aquest dimarts a la tarda que descarta celebrar la propera edició de la competició de vela a Barcelona perquè "no hi ha espai per créixer" al port barceloní. En una nota de premsa molt breu, s'han mostrat agraïts amb les autoritats catalanes i han celebrat l'èxit de la competició. Però també han afirmat que busquen un nou escenari: "Com a resultat d'aquests èxits, sabem que tenim diverses propietats valuoses que volem continuar construint. Mantenim la ment oberta sobre la millor manera d'aconseguir-ho amb una seu, o diferents seus, que puguin potenciar la 38a Copa Amèrica amb una empremta global més gran, més equips i més oportunitats d'expansió general”, assegura el cap de l'equip, Grant Dalton. "Busquem augmentar l'audiència i la participació en diferents regions, territoris i dades demogràfiques", ha afegit. A València, les autoritats volen la Copa. A Barcelona no. Fonts del consistori confirmen que ja no tenen intenció de tornar a organitzar el torneig amb les mateixes condicions, i donen per acabada l'aventura d'una copa que ha generat molts debats a la ciutat. En una trobada aquest dimarts, l'Ajuntament ja ha comunicat a Dalton aquesta idea: si vol seguir a Barcelona, serà reclamant menys diners. Dalton ha entès que era el final.

La Copa Amèrica seguirà marcant l'agenda a Barcelona. Després de la fi del torneig, l'equip de Nova Zelanda inicia un període de converses amb les ciutats que estiguin interessades per ser la seu de la pròxima edició. A Barcelona, seu per primer cop de la competició més antiga de vela, s'ha passat de l'eufòria a la prudència. Si durant els darrers mesos s'havia comparat l'impacte emocional d'aquest torneig amb uns Jocs Olímpics, ara s'admet de forma no oficial que la Copa no ha connectat amb la ciutadania. I oficialment no es vol parlar de sol·licitar tornar-ne a ser seu. El discurs dels polítics, especialment l'alcalde Jaume Collboni, parla d'èxit. Però algunes veus admeten que les previsions inicials no s'han complert, en espera de xifres definitives. Els pròxims mesos, Barcelona parlarà amb els organitzadors sobre les condicions per repetir en dos o tres anys al Port de Barcelona. La intenció de les autoritats catalanes és fer-ho només si s'hi han d'invertir menys diners que en aquesta ocasió, fet que refreda la possibilitat de repetir.

Diumenge al migdia, el Telenotícies cap de setmana intentava compensar el biaix informatiu i la mirada acrítica que TV3 ha practicat amb la Copa Amèrica. Des que a l'agost en cantaven les excel·lències esportives i econòmiques per inèrcia del que dictava l’organització de la competició, han anat refredant les expectatives després que l’audiència no els comprés el relat prefabricat. La notícia, aquesta vegada, feia balanç de l’esdeveniment alternant les dues versions confrontades. D'una banda, la de l’organització i les autoritats vinculades; i, de l'altra, la dels veïns que han conviscut amb l’espectacle. Les diferents veus posaven de manifest alguns dels aspectes que han caracteritzat la narrativa al voltant de la Copa Amèrica. Des de l’Ajuntament se celebraven els objectius complerts i un dels arguments era que s’havia “democratitzat la vela”. L’ús de la paraula democratització és, de vegades, una nova manera d’embotir-nos realitats allunyades de la ciutadania. Els veïns, per la seva banda, alertaven dels canvis que s’havien produït al barri. Més enllà dels comerciants decebuts perquè en comptes d’estimular la clientela la Copa Amèrica els havia espantat els visitants habituals, una senyora subratllava una clara diferència: “Espero que les papereres que han posat les deixin”. Un altre veí valorava que els carrers havien deixat de fer pudor de pixum perquè s’havia incrementat la higiene. Uns aspectes sobre els quals serà interessant que el periodisme continuï alerta malgrat que s’hagi acabat la competició.

Visc a Barcelona i la Copa Amèrica m’ha passat de llarg. Malgrat que ha estat portada repetidament a tots els mitjans, la competició m’ha estat tan aliena com el Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat a Coahuila (Mèxic) les mateixes dates. Només una persona del meu cercle d’amistats me n’ha fet menció durant aquests mesos. I va ser l’últim dia. "Ha tornat a guanyar Nova Zelanda", va dir-me dissabte un company que sol navegar; amb un interès, per tant, per aquesta mena d’esdeveniments. El meu cap va començar a rumiar a tota velocitat, però les neurones no es connectaven. La primera imatge que vaig processar eren els All Blacks. "Però enguany no hi ha Mundial de rugbi, no?", vaig preguntar-me desconcertat. Fins una hora més tard no vaig lligar caps i vaig entendre el comentari.

Aquest cap de setmana s’ha acabat la Copa Amèrica que s’ha celebrat a Barcelona des del mes d’agost. Per clausurar-la de manera solemne, els organitzadors van muntar un concert al passeig de Gràcia, amb l’actuació de Josep Carreras i Sara Baras, on va sonar l’Amics per sempre.

El tenor Josep Carreras i la bailaora de flamenc Sara Baras van tancar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela amb una actuació al mig del passeig de Gràcia davant de més de 8.000 persones. Es tractava de l’últim acte relacionat amb la competició esportiva, que va finalitzar dissabte amb el triomf del Team New Zealand. Les autoritats municipals han volgut potenciar la vida cultural de la ciutat coincidint amb aquesta competició, que ha generat molt de debat entre els ciutadans. “No he vist res de la Copa i crec que no ens ha interessat. De fet, ara descobreixo que aquest concert hi té alguna cosa a veure” deia el Pere, veí de la Sagrera. “A mi em sembla bé que es facin coses, ja siguin competicions o concerts” afegia la Maria, de l’Eixample, que havia arribat dues hores abans del concert per agafar lloc a prop de l’escenari. 

La 37a Copa Amèrica de vela, la primera feta a Barcelona, ja és història. La 38a encara no té ni data ni escenari, i una possibilitat és que Barcelona pugui repetir. Després del triomf de l'Emirates Team New Zealand dissabte, els britànics de l'INEOS Britannia seran el primer desafiant. Segons el protocol de la competició, no es pot començar a parlar de l'edició següent fins que un vaixell no desafia oficialment els campions. I normalment solen ser els britànics, perquè són ells els que van crear la competició, el 1851, i encara no l'han guanyat mai. Un cop ho fan, es comença a planificar la propera edició en trobades en què la política i els diners tenen més poder que no pas l'esport. Les autoritats polítiques de Barcelona veuen amb bons ulls repetir, però a hores d'ara no està gens clar què passarà.

El món capgirat. Per unes hores Barcelona semblava ser part de Nova Zelanda. A Oceania milers de persones van seguir ja de nit per televisió com l’Emirates Team New Zealand guanyava la Copa Amèrica de vela a Barcelona, la ciutat on han fet port un munt de mariners dels mars del Sud aquests mesos, i se l'han fet casa seva. Quan va confirmar-se el triomf del vaixell Teihoro, un grup de ballarins maori el va rebre al port. Una nació petita, però competitiva, com han descobert els britànics, derrotats a la final. “Ha guanyat el millor equip de tota la història de la Copa Amèrica”, va admetre el timoner de l’INEOS, Sir Ben Ainslie.

Amb tota seguretat, aquest dissabte la Copa Amèrica tindrà campió. L'Emirates Team New Zealand, el defensor del títol, en farà prou guanyant una de les dues regates de la jornada per encadenar el tercer triomf consecutiu a la competició de vela més antiga de tots els temps. El més probable és que dissabte els kiwis puguin alçar la famosa Copa de les Cent Guinees, el trofeu esportiu més protegit del món. Després de la seva mala jornada de dimecres, avui han tornat a demostrar ser molt superiors a l'INEOS Britannia al situar el 6 a 2 a la final. El primer vaixell a guanyar set regates es proclama campió, així que el vaixell liderat per sir Ben Ainslie necessita un miracle. Si els britànics aconsegueixen guanyar les dues regates de dissabte, seguirien perdent amb un 6-4 al marcador, motiu pel qual encara haurien de guanyar les últimes tres regates, que serien dues diumenge i, si calgués, una última dilluns.

Jordi Xammar (Barcelona, 1993) no para quiet aquests dies. Comenta la Copa Amèrica de vela a l'espera de rebre la notícia que més anhela: aviat serà pare. Medallista d’un bronze en 470 a Tòquio fent parella amb Nicolás Rodríguez, Xammar té un dels millors palmaresos de la vela catalana. És competitiu, motiu pel qual li va fer mal no poder guanyar medalla als Jocs de París, quan fent parella amb Nora Brugman eren favorits a l’or. D’aquella decepció, però, ha après coses. Xammar defensa un esport, la vela, del qual li fa mal els tòpics negatius que a vegades carrega. “Et diuen que és un esport de rics, quan és fals”, diu defensant els clubs de vela catalans i la seva tasca formativa. També defensa sense embuts la Copa Amèrica. Vol que la gent la conegui, abans de jutjar-la.

Ja li queda poc, a la Copa Amèrica. L'Emirates New Zealand ha posat la directa a la final i d'aquí pocs dies es proclamarà campió. Així, els britànics seguiran sense guanyar la copa que van crear el 1851, i Barcelona segurament seguirà sent la seu de la competició. Les autoritats així ho volen. Nova Zelanda, un cop guanyi la Copa, pot decidir on i quan defensar el títol. Vistes les ajudes rebudes, sembla lògic que vulguin seguir a Barcelona. Perquè la Copa Amèrica ha estat un èxit. O un fracàs. O totes dues coses.

La crònica política del dia els dirà que el PP presenta avui al jutjat una querella contra el PSOE per finançament il·legal, suborn i tràfic d’influències. És allò que els dèiem divendres: el cas Ábalos esquitxa Pedro Sánchez. El PP no és que pugui parlar gaire de corrupció, però ara en té la tanda i no la deixarà passar.

El Moll de la Fusta de Barcelona s'ha tenyit dels colors de la bandera italiana per rebre les campiones de la primera Copa Amèrica femenina de la història. Després dels discursos institucionals de l'alcalde Jaume Collboni i el CEO de Puig, Marc Puig, les transalpines han alçat eufòriques la copa dissenyada per l'arquitecta Patricia Urquiola davant de fans de les diferents nacionalitats participants de la competició.