El càncer és, segurament, el sistema darwinista més perfecte. El 1859, el naturalista britànic va proposar en la seva teoria de l'evolució que els individus més ben adaptats a un entorn específic són els que acaben sobrevivint i passant els seus gens a futures generacions. En el cas dels tumors això es compleix a la perfecció: les mutacions que apareixen a les cèl·lules competeixen entre elles i, al final, aquelles capaces de resistir els tractaments acaben desplaçant la resta i proliferant. Els fàrmacs emprats per combatre-les acaben deixant de ser efectius.

Com molts descobriments en ciència, aquest també va ser fruit de l’atzar. Un dia qualsevol, Rosa Fernández estava mostrejant al Montseny amb altres membres del seu equip quan una mena de filet a l’aigua del riu Tordera li va cridar l’atenció. Després d’observar-lo amb curiositat, la biòloga de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) va decidir agafar-ne una mostra. Un cop al seu laboratori, ubicat a la Barceloneta, va descobrir amb sorpresa que aquell filet era un cuc fins a aquell moment desconegut, el qual han batejat Gordionus montsenyensis, i que té un comportament veritablement fascinant.

L'expansió mundial dels humans moderns va començar fa 60.000 anys i va ser en la seva arribada a Àsia que van coincidir amb els denissovans, una població primitiva i ja extinta amb qui no només van conviure, sinó que es van reproduir. Aquesta hibridació ha deixat una empremta genètica encara vigent en la nostra espècie que, segons una investigació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), podria estar al darrere d'alguns trastorns de salut mental, com la depressió, l'anorèxia o l'esquizofrènia. L'estudi, publicat a la revista Plos Genetics, assenyala que una de les variants genètiques d'origen denissovà que conserva l'ADN humà va permetre a l'espècie adaptar-se a condicions climatològiques més fredes, però alhora tindria un paper fonamental en la salut mental de les persones.

Un equip de recerca encapçalat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha identificat per primera vegada un exemplar de formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis) a Europa, a Torre Annunziata, un municipi costaner de Nàpols. Va arribar fa un segle als Estats Units i es considera una espècie invasora que ha tingut un "fort efecte negatiu" en la majoria de formigues natives a les zones on s'ha instal·lat. "És una espècie invasora que està causant importants problemes ecològics i sanitaris als Estats Units i que a Europa podria tenir efectes comparables als de la vespa asiàtica o la formiga argentina", ha afirmat l'investigador principal de l'estudi, Roger Vila.