El Centre de Farmacovigilància de Navarra ha trobat onze casos d'hipertricosi –més coneguda com a síndrome de l'home llop perquè es caracteritza pel creixement desmesurat de pèl– en diferents nadons lactants a Espanya i Europa que rebien la cura d'un adult en tractament de minoxidil, un fàrmac per a l'alopècia. En cas d'afectar nadons, tal com apunta l'informe, la hipertricosi generalitzada per exposició accidental a minoxidil és "greu", ja que pot provocar diferents problemes en el sistema endocrí, encarregat de la fabricació de les hormones.

La gravetat de l’alopècia varia en funció de cada persona, però a molta gent la pèrdua total dels cabells –fins i tot els de les pestanyes i les celles, els del nas i els de les orelles– els pot canviar la vida. Fins fa poc temps, els que patien d’alopècia areata no disposaven de cap tractament per aconseguir fer créixer els cabells de nou.

Ulls clucs i llavis premuts en un gest de disgust. I silenci. No perquè les paraules no li importin o les rialles no li facin mal, sinó perquè l’assenyalament i la burla en públic la paralitza. Júlia Vincent diu que es reconeix a ella mateixa en l’expressió de fastigueig i en la incapacitat de reacció de l’actriu Jada Pinkett Smith diumenge passat a la gala dels Oscars, quan va ser objecte d’un comentari fora de lloc i de mal gust sobre la seva alopècia, una malaltia que comporta la pèrdua de cabells de manera parcial o total. “Llegeixo perfectament en la seva cara la incomoditat i el patiment, que n'està farta, que no entén per què aquell home té dret a opinar sobre si té cabells o no en té o a fer un intent d'acudit fent-li mal", afirma. L'Elisabet Rodríguez també s'hi sent reflectida: "Totes les dones amb alopècia hem fet aquella cara en algun moment, pensant: «Ja hi tornem a ser, no era necessari»".