Una de les prioritats de Pere Aragonès quan va assumir la presidència de la Generalitat va ser reactivar els camins per explorar com materialitzar el dret a l’autodeterminació, sobretot després de la divisió de l’independentisme posterior a l’1-O. D’entrada, el cap de l’executiu català va promoure crear l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, que es va presentar oficialment el 20 d’abril del 2022, i que pretenia visibilitzar el suport social a una solució democràtica per al conflicte català. Uns mesos més tard, el setembre del mateix any, Aragonès també va proposar un acord de claredat per fixar les bases per concretar l’autodeterminació. De fet, al setembre va instar Sánchez a fixar les condicions d'un referèndum abans que acabi la legislatura. No sembla, però, que la petició hagi agafat velocitat de creuer.

El Procés ha tornat a entrar, aquest divendres, a l'Ajuntament de Barcelona en un debat d'aquells que, fa uns anys, deixaven els comuns en una posició complicada i que sempre divideixen el govern de BComú i el PSC. Un ple extraordinari, forçat per ERC i Junts, ha discutit i aprovat l'adhesió de la ciutat a l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que ja té el suport de 300 entitats i més de 200 ajuntaments.

Els plens municipals de tots els ajuntaments catalans votaran partir de setembre una moció per posicionar-se sobre l’amnistia i l’autodeterminació. És un text que ha elaborat el grup impulsor de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i que té el suport dels partits independentistes –ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT, el que els permetrà arribar a tots els consistoris–. Els comuns ja han transmès a aquest grup promotor que ells es decantaran o per l'abstenció o per "un sí crític", en funció de cada municipi.

Un dels compromisos del president, Pere Aragonès, quan va arribar a la presidència de la Generalitat va ser bastir un nou Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació que mostrés el suport social a una solució democràtica al conflicte en paral·lel al procés de negociació amb l'Estat. Ara bé, aproximadament un any després de la investidura, la taula de diàleg està encallada –no s'ha reunit formalment des de setembre i el Catalangate encara la complica més– i el pacte nacional tot just està a les beceroles. En un acte solemne a la Llotja de Mar, l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació ha presentat aquest dimecres el seu manifest fundacional amb les 33 persones impulsores –entre les quals l'exdiputat David Fernàndez, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconseller Joaquim Forn– amb la intenció de refermar el compromís d'una "majoria" de la societat catalana a favor d'"una sortida democràtica" al conflicte davant de la situació de "bloqueig actual".

Ha passat gairebé un any des que se'n va parlar seriosament per primera vegada, però finalment aquest divendres ha començat a caminar l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, una plataforma proposada en el seu dia pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que després ha cedit l'organització a personalitats de la societat civil. Finalment, sota la batuta col·legiada d'un grup promotor d'una trentena de persones, aquest divendres han explicat que el seu objectiu serà fer "visible" la "majoria social" que hi ha a Catalunya favorable a aquestes dues demandes. El primer objectiu fixat al calendari serà un gran acte a la Llotja de Mar el 20 d'abril per presentar un manifest que reculli les demandes del moviment i que porti la firma d'almenys 150 entitats del país. Seria la millor manera, entenen, de demostrar que existeix aquesta majoria social.