Els sis primers mesos d'aplicació de l'excepció ibèrica –el topall al preu del gas que utilitzen les centrals de cicle combinat per generar electricitat i que des del 14 de juny apliquen Espanya i Portugal– deixen dues grans conclusions. La primera: una rebaixa en la factura de la llum de les famílies que l'any 2022 tenien contractada una tarifa regulada (PVPC). I la segona, i menys positiva: un augment del consum de gas natural per produir electricitat. Així ho conclou un informe publicat aquest dijous per EsadeEcPol (el centre d'estudis econòmics i polítics d'Esade), que xifra en 209 euros l'estalvi per família en el rebut de la llum al llarg del 2022 gràcies a l'excepció ibèrica.

Dues notícies paral·leles són senyals que Europa està fent un pas endavant en una política unitària sobre el mercat del gas. La urgència de la crisi energètica a causa de la guerra d'Ucraïna, combinada amb la necessitat d'avançar cap a la producció d'energia verda per combatre la crisi climàtica, està impulsant els Vint-i-set a espavilar-se d'una vegada. L'acord entre França i Espanya per construir un gasoducte marítim que uneixi Barcelona i Marsella, batejat com el BarMar –que substitueix el projecte del Midcat–, i l'inici d'un consens sobre un nou topall al preu del gas, i sobre l'extensió de l'excepció ibèrica a tot el territori comunitari, són un doble pas endavant. A més d'aquests canvis, resulta rellevant que un pas i l'altre hagin vingut de cessions de França (en el cas del gasoducte) i d'Alemanya (en el cas del topall).

Després de més d'onze hores de reunió i setmanes de negociacions sobre com abaratir el rebut de la llum, Alemanya ha cedit a la cimera del Consell Europeu que se celebra aquesta setmana a Brussel·les i els estats membres de la UE han acordat aquesta matinada començar a treballar en la definició d'un topall al preu del gas. Això sí, seria un límit flexible –encara no s'ha concretat quina seria la forquilla de preus màxims– a la cotització del gas que marca l'actual índex de referència del mercat europeu, el TTF. Aquest indicador només recull el preu del combustible que arriba per gasoducte, disparat des de l'inici de la guerra d'Ucraïna i que ha fet augmentar el cost de tot el gas. També seria una mesura temporal, que es preveu que s'anul·li la primavera de l'any que ve, quan ja s'hagi creat un índex de referència alternatiu al TTF que estableixi la cotització només del gas natural liquat (GNL), que és més barat i manté uns preus més estables que l'importat per gasoducte.

No s'han assolit els objectius que buscava el govern espanyol, però el topall al preu del gas per frenar l'encariment de l'electricitat funciona. Les dades ho mostren. El mercat ha fixat per a demà, dia 29 de juny, un preu de 132,74 euros el megawatt hora (€/MWh). Si s'hi suma la compensació a les centrals de cicle combinat de gas (la diferència entre el que paguen pel gas al mercat i el preu del topall, ara de 40 euros el MWh), el preu de l'electricitat escala a 218,55 €/MWh. Però sense el topall el preu al mercat elèctric hauria sigut un 23% superior, de quasi 291 €/MWh.

"Amb rebaixes fiscals no se soluciona el problema. Són mesures a curt termini, però necessitem accelerar grans canvis estructurals", ha dit la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, l'endemà de l'anunci del govern espanyol de rebaixar l'IVA de la factura de la llum del 10 al 5%. Les declaracions de Ribera d'aquest dijous mostren la disjuntiva del moment actual: intentar frenar ràpidament l'escalada de preus, en particular dels energètics, sense perdre de vista, però, el fons de la situació. És a dir, un mercat del gas tensat pel context internacional i, alhora, un sistema elèctric europeu que Espanya fa temps que considera "fallit".

En un context normal, Espanya comprava més energia de la que venia a França, a qui històricament li ha comprat electricitat produïda a les centrals nuclears. La situació, però, va començar a canviar a finals del 2021, quan les exportacions al país veí van polvoritzar tots els rècords. Una tendència que es va accentuar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i que ara les elèctriques preveuen que es mantingui "a nivells màxims" per l'aplicació del topall del gas o "excepció ibèrica". Un fet que des del sector asseguren que "diluirà" l'efecte del topall sobre el preu del mercat elèctric espanyol.

Els analistes financers no veuen del tot clara la proposta d'Espanya i Portugal de posar un topall de 30 €/MWh al gas que s'utilitza per generar electricitat amb la finalitat de rebaixar el preu de la llum. "No és 100% segur per a nosaltres que la UE aprovi un límit tan baix", asseguren des del Banco Santander. Pel que fa a JP Morgan, els seus analistes expliquen que "és poc probable que la proposta sigui acceptada per la CE". Per la seva banda, JB Capital Markets diu que no hauria de sorprendre "veure finalment un límit més alt i amb una duració més curta".