L'automedicació podria no ser només un exercici humà. Almenys ara se n'ha documentat un cas a la fauna. Es tracta del Rakus, un mascle orangutan que viu a l'illa indonèsia de Sumatra i que va sorprendre la comunitat científica quan va ser capaç de triar una planta de la selva i aplicar-se la sobre una ferida cutània a la cara.

Un vídeo de dues cuidadores d'un zoo de Texas, als Estats Units, atrapades dins la gàbia d'un goril·la s'ha fet viral en els últims dies a TikTok i ja suma milions de visualitzacions. L'escena, que segons publica el Daily Mail es va gravar a l'octubre, la va compartir un usuari dijous passat a la xarxa social de vídeos ràpids i mostra dues treballadores del Forth Worth Zoo fugint de l'animal en dues ocasions en què se'ls acosta dins el recinte on es troba.

D’un temps ençà, sembla que cada cop és més habitual trobar animals salvatges endinsant-se en zones urbanes a la cerca d’aliment i, en alguns casos, fins i tot de refugi. Un dels exemples més coneguts és el dels senglars a Barcelona, que sovint es poden veure passejant de nit per barris com Sarrià o al voltant de l’avinguda Diagonal. No és l’única ciutat on passa. També se’n veuen de tant en tant passejant per Lleida i per Girona, i en altres poblacions de mida mitjana com pot ser, per exemple, Platja d’Aro, a banda de moltes de més petites.

A finals de juliol del 2003, la revista nord-americana de gastronomia Gourmet va enviar l’escriptor David Foster Wallace al famós i multitudinari Festival del Llamàntol de Maine. Esperaven una crònica lúcida i divertida a l’estil d’Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer, en què anys abans havia narrat la seva experiència en un creuer. Tot i que el reportatge Contempleu el llamàntol -que es pot llegir al recull Heballat (breument) la conga, editat per Periscopi i traduït per Ferran Ràfols- comença d’una manera semblant, sense abandonar la lucidesa i la capacitat de divertir el lector, la ment penetrant de Foster Wallace crea una teranyina narrativa i analítica capaç d’enganxar els lectors gurmets fins que aborda la incòmoda qüestió que li sembla més important del festival: ¿està bé bullir viva una criatura sensible només perquè n’obtindràs un plaer gustatiu?