El pas de l’Antic Règim a les democràcies liberals va ser un canvi d’era marcat per la Revolució Francesa (1789), a la qual havia precedit, uns anys abans, la Revolució Americana que va donar lloc als Estats Units. A remolc de la Il·lustració, al segle XIX va quallar a Occident un nou món en què la voluntat popular agafava la paraula i el poder. Queia la vella i decadent aristocràcia. Va ser un trencament: entràvem violentament en la modernitat de bracet d’un progrés optimista, un avenç que era ideològic ("llibertat, igualtat, fraternitat"), material (industrialització, avenços mèdics i tecnològics) i cultural (educació universal).

"No devia ser gaire diferent la Pel·la (Grècia) que veiem ara de la que va trepitjar Cèsar quan va venir a parlar amb els macedonis. Ara són ruïnes i aleshores era una gran ciutat fantasma, destruïda pel terratrèmol", diu Santiago Posteguillo mentre es passeja per la ciutat que va veure néixer Alexandre el Gran. L’escriptor valencià ha engegat una ambiciosa sèrie que vol recórrer la vida de Juli Cèsar (100-44 aC), que comença amb la seva infància i joventut a Roma soc jo (Rosa dels Vents / Ediciones B). El seu propòsit és escriure’n sis i explicar així tota la vida del líder romà: des de la Guerra de les Gàl·lies fins a la història d’amor amb Cleopatra.