Dilluns de la setmana passada, una escena sorprenent tenia lloc al centre de Barcelona: dos soldats ucraïnesos, vestits de rigorós militar, feien temps davant de l'Estació del Nord. Esperaven un autobús. El cap d'Internacional de l'ARA, Francesc Millan, se'ls va trobar de casualitat. Després d'una conversa, els dos militars van accedir a explicar anònimament la seva història a l'ARA. Eren desertors, que havien fugit feia uns dies del front després d'estar tres anys i mig lluitant a l'exèrcit d'Ucraïna. Acabaven d'arribar a Barcelona i havien dormit al carrer les dues primeres nits. La història sencera la vam publicar el cap de setmana al diari. La podeu recuperar en aquest enllaç si encara no l’heu llegit.

Els ciutadans europeus comencen a estar cansats de la guerra a Ucraïna i cada cop són menys els que creuen que Rússia podrà ser expulsada del territori envaït. Dos anys després de l’ocupació, dos anys enterrant morts i assistint a la destrucció del país, la situació dels ucraïnesos s’acosta a la desesperació, amb una guerra enquistada que sembla que no s’acabarà mai. Una guerra per a la qual falta armament i un compromís europeu i nord-americà inequívoc que avui no existeix i que condemna els ucraïnesos a l’agonia. 

Mariúpol és una de les ciutats ucraïneses on Rússia es va acarnissar més. Des del primer dia de la invasió, aquest municipi del sud-est d'Ucraïna va veure's enmig d'uns combats que pocs dels seus residents s'esperaven. Dos anys després d'aquells dies de guerra, l'ONG Human Rights Watch (HRW) ha publicat un extens informe en el qual denuncia suposats crims de guerra de l'exèrcit rus. HRW, en col·laboració amb l'organització ucraïnesa Truth Hounds, ha analitzat més de 850 vídeos i imatges de satèl·lit i ha entrevistat 240 residents de Mariúpol durant el setge. Aquests són alguns dels relats i conclusions de l'informe.

Els soldats russos van aparèixer a casa seva cap a mitjanit amb un missatge: “Si en dues setmanes no tens el passaport rus, et parlarem d’una altra manera”, recorda l'Evelina, una treballadora social que fins aquest mes vivia sota ocupació russa al sud-est d’Ucraïna. Va encabir com va poder algunes coses en una maleta i va marxar amb la seva filla adolescent cap a territori controlat per Kíiv.

Matrix has you, és el que escrivia Remi Lucidi a la penúltima publicació del seu Instagram abans de precipitar-se des d'un 68è pis. Lucidi, de 30 anys, era més conegut amb el nom de @remnigma, el perfil on publicava les seves gestes des del capdamunt dels edificis que escalava, sense cap mena de seguretat ni corda, arreu del món. París, Lisboa, Viena, Londres, Dubai i, l'última de totes, Hong Kong són algunes de les ciutats que va visitar d'una manera no gaire convencional, precisament fugint de tota l'ortodòxia, com pregona la pel·lícula del 1999.

"Sí, el vaig fitxar jo quan tenia divuit anys". Qui parla és Jordi Gratacós, que conversa amb l'ARA respecte a l'aterratge d'Artem Dovbyk a Montilivi. Gratacós el coneix bé, a Dovbyk. L'entrenador banyolí, que col·lecciona una llarga experiència arreu del món, va ser director esportiu del Dnipró entre el 2012 i el 2015. En aquells temps, Dovbyk ja feia gols. Ara, als vint-i-sis anys, els farà al Girona, perquè és l'escollit per substituir Castellanos a la punta de l'atac. Segons algunes fonts, costarà uns set milions d'euros, però el club gironí només es quedarà amb el 50% dels seus drets.

Moviment impecable, en clau de mercat, el que ha protagonitzat el Girona, que ha incorporat l’extrem del Dinamo de Kiev Viktor Tsygankov pagant només cinc milions d’euros quan té un valor de mercat de 22, segons Transfermarkt. Acabava contracte amb el seu exclub el 30 de juny i firma fins al 2027. L’operació s’ha convertit en tota una oportunitat per reforçar la línia ofensiva dels gironins, que han hagut de resoldre un petit problema: no hi havia fitxes lliures disponibles per inscriure Tsygankov, amb la qual cosa s’ha confirmat la sortida de Terrats de Montilivi al Vila-real B, on jugarà cedit.