<![CDATA[Ara.cat - metodologia]]> 10 <![CDATA[El mètode que ha revolucionat les mates en un institut de Berga]]>

Els pitjors resultats de la història de Catalunya a les proves PISA, però, en canvi, una millora a les proves de competències bàsiques dels darrers tres cursos. Aquestes dues dades mostren fins a quin punt és complex el problema amb les matemàtiques a les escoles i instituts catalans. A les últimes proves de l'OCDE que van disparar totes les alarmes, els alumnes catalans van fer un retrocés de 21 punts, cosa que segons els càlculs de la mateixa organització suposaria que a Catalunya s'ha perdut més d'un any escolar complet respecte al nivell del 2018, quan es van fer les anteriors proves PISA.

]]> <![CDATA[La defensa de l’escola pública: debatre des del respecte]]> La pandèmia tensiona les costures i fa més visibles les fractures que travessen les nostres societats. El cas de l’educació no és una excepció. Abans de l’arribada del virus a Catalunya ja teníem uns alts índex de segregació i d’abandonament prematur de l’itinerari escolar i és raonable pensar que els problemes s’han cronificat en els dos darrers anys. En aquest sentit, comencem a tenir evidències que confirmen intuïcions: segons una recerca que han presentat Andreu Arenas i Lucas Cortázar aquesta setmana a Nada es Gratis, elaborada amb dades d’Euskadi, el covid-19 hauria tingut efectes més lesius en el procés d’aprenentatge en infants i joves que freqüenten l’escola pública que en els que ho fan a la concertada; així com també en aquells que assisteixen a centres amb rendiment previ baix respecte als ben situats. A més, apunten, existiria una correlació important entre la pèrdua d’aprenentatge i el desenvolupament socioemocional dels i les alumnes.

]]>