Els ulls d'Aleix Espargaró (Granollers, 1989) encomanen il·lusió. Són com els d'un nen petit que veu com el seu somni s'està fent realitat, que disfruta de la fi d'una era tediosa que l'està portant a un podi rere un altre. I que ha aconseguit tenir una família preciosa que li dona suport i l'acompanya allà on va. La vida de l'Aleix és ara de color de rosa, però per arribar fins aquí hi ha hagut molts alts i baixos i moments difícils, tant a sobre com fora de l'asfalt. El pilot atén l'ARA per parlar-ne.

Aleix Espargaró és l'home més feliç del món. El català ha coronat el cim més alt des que és pilot de MotoGP. En el seu Gran Premi número 200, en la seva 18a temporada a MotoGP, el germà gran dels Espargaró ha guanyat la cursa del GP de l'Argentina. Han sigut molts anys de lluita, d'esforços sense recompensa i, per fi, el vallesà ha pogut celebrar una victòria que és històrica per a ell, però també per a Aprilia, marca que ha ressorgit amb el granollerí. Han hagut de passar 18 anys del seu debut a MotoGP perquè Aleix Espargaró pugi a l'esgraó més alt del podi. El pilot català, entre llàgrimes, ha travessat la línia de meta. Primera victòria d'Aleix Espargaró, primera victòria d'Aprilia. La marca italiana torna a la part alta del Mundial gràcies a l'exhibició d'il capitano.