<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Caterina Albert]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/caterina-albert/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Caterina Albert]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L'escriptura invisible de les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/opinio/l-escriptura-invisible-dones_129_4568915.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9e7c2dad-f07c-4905-a7db-9e3c4dce2336_16-9-aspect-ratio_default_0_x746y55.jpg" /></p><p>A la roda de premsa que va fer després de guanyar el premi Nobel, la francesa <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/annie-ernaux-guanya-premi-nobel-literatura_1_4510398.html" >Annie Ernaux ja avisava</a>: es prenia com una responsabilitat continuar el combat contra les injustícies, i feia una menció especial a aquelles que afecten les dones. Això ha estat un aspecte recurrent a la seva obra, i <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/annie-ernaux-escric-venjar-sexe-classe-social-d-vinc_1_4567949.html" >també ha tingut importància en el seu discurs d’acceptació del premi</a> a l’Acadèmia Sueca. En aquest sentit, un dels temes que ha tocat ha estat el lloc que les dones ocupen en l’àmbit literari, i ha afirmat que encara no s’han guanyat la legitimitat de produir obres. Ha afegit que, per a molts homes, els llibres escrits per dones simplement no existeixen, no els citen mai.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Guitart]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/opinio/l-escriptura-invisible-dones_129_4568915.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Dec 2022 16:30:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9e7c2dad-f07c-4905-a7db-9e3c4dce2336_16-9-aspect-ratio_default_0_x746y55.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Annie Ernaux, premi Nobel de literatura, ahir a Estocolm.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9e7c2dad-f07c-4905-a7db-9e3c4dce2336_16-9-aspect-ratio_default_0_x746y55.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La més bella i decorativa de les teories no pot res contra la realitat dels actes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/aforisme-14-11-2022-mes-bella-decorativa-teories-no-pot-res-realitat-dels-actes_1_4546794.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><em>Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1869 - 27 de gener de 1966) va adoptar el pseudònim masculí Víctor Català empesa per la societat del tombant del segle XIX al XX. Autora de 'Solitud' (1905), novel·la clau del modernisme, la seva literatura va centrar-se en el món rural i en la situació de les dones des d'una mirada arrelada, amarga i alhora emancipadora. </em></p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Escriptora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/aforisme-14-11-2022-mes-bella-decorativa-teories-no-pot-res-realitat-dels-actes_1_4546794.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Nov 2022 12:13:33 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Víctor Català]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els llibres que Gabriel Ferrater t'hauria regalat (o prohibit) per Sant Jordi]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/quina-literatura-llegia-gabriel-ferrater-carles-riba-josep-carner-franz-kafka-caterina-albert_130_4322185.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d0998e95-2dd1-4e87-a647-dafcf20db6c1_16-9-aspect-ratio_default_1014386.jpg" /></p><p>"Poden, els catalans d'avui, abandonar el català com a llengua literària?", es preguntava<a href="https://llegim.ara.cat/llegim/gabriel-ferrater-llegat-descobrir_1_2784924.html" > Gabriel Ferrater</a> a l'article <em>Madame se meurt...</em>, escrit el 1953, en plena postguerra. Dotze anys després donava una conferència sobre el <em>Nabí </em>de <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/revisar-josep-carner_1_1027238.html" >Josep Carner </a>a la Universitat de Barcelona, la primera d'una sèrie que analitzaria autors com J.V. Foix, Víctor Català i Josep Pla. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/quina-literatura-llegia-gabriel-ferrater-carles-riba-josep-carner-franz-kafka-caterina-albert_130_4322185.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Apr 2022 14:45:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d0998e95-2dd1-4e87-a647-dafcf20db6c1_16-9-aspect-ratio_default_1014386.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Gabriel Ferrater, el 1932, a l'escola]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d0998e95-2dd1-4e87-a647-dafcf20db6c1_16-9-aspect-ratio_default_1014386.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En conferències, informes de lectura i entrades enciclopèdiques l’autor va construir un cànon literari particular, que passa per autors com Josep Carner, Carles Riba, Franz Kafka i Hjalmar Söderberg]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
