Les emissions a l'atmosfera dels 180 més grans productors de combustibles fòssils i ciment van ser responsables d'almenys 213 onades de calor que es van registrar al món entre els anys 2000 i 2023. Així ho revela l'estudi d'un equip internacional de científics, liderats per investigadors de l'Escola Politècnica Federal de Zúric (Suïssa). Aquests adverteixen, a més, de les importants implicacions de les seves troballes en qüestions relacionades amb la política climàtica i les responsabilitats corporatives. Els resultats de l'estudi es publiquen aquest dimecres a la revista Nature.

Ucraïna ha complert les amenaces dels últims dies i aquest dimecres a la matinada, 1 de gener, ha tallat el subministrament de gas natural pel seu territori, després de negar-se a renovar un acord amb Gazprom. La decisió implica que s'aturi definitivament el flux de gas de Rússia a Europa, per un gasoducte que havia transportat gas a Europa durant gairebé sis dècades i que havia continuat durant els gairebé tres anys d'ocupació russa.

280 milions d'euros, cada dia. Aquest és el cost estimat per a Rússia de les sancions i limitacions de preu imposades per una coalició de països occidentals contra els hidrocarburs russos, segons un estudi del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), organització independent que estudia els mercats energètics.

El gegant rus Gazprom ha anunciat aquest dilluns que reduirà el subministrament de gas a través del gasoducte Nord Stream 1 a un 20% de la seva capacitat. A partir d'aquest dimecres 27 de juliol, el gasoducte enviarà cap a Europa 33 milions de metres cúbics diaris, la meitat del que envia ara mateix, que al seu torn ja és només un 40% de la capacitat total. Moscou va aturar durant deu dies el subministrament per unes suposades tasques de manteniment que van acabar el 21 de juliol, quan es va reprendre el subministrament. Però ja des del juny, abans d'aquesta aturada, el gasoducte operava a un 40% de la seva capacitat.

Fins al mes de febrer, totes les previsions econòmiques apuntaven que Itàlia, igual que molts altres països europeus, estava en condicions de deixar enrere dos anys de pandèmia i reactivar la seva danyada economia. La invasió russa d'Ucraïna, però, ha canviat radicalment les perspectives econòmiques del país transalpí.

El govern alemany ha decidit prendre el control de la filial al país de l'energètica russa Gazprom. L'agència governamental alemanya que supervisa les xarxes elèctriques, la Budesnetzgentur, és qui ha assumit de manera provisional i com a entitat fiduciària el control de Gazprom Germania. La decisió s'ha pres després que la matriu russa anunciés que volia vendre la seva participació a la filial alemanya.