"Puc tornar a viure amb tu els anys que no vam compartir?", es demana el narrador de Relíquia, tercer llibre que Pol Guasch (Tarragona, 1997) publica a Anagrama. Per primera vegada en la seva trajectòria, narrador i autor coincideixen, i és el mateix Pol qui planteja aquesta pregunta, adreçada al seu pare. Relíquia comença amb l'impacte del seu suïcidi, el 13 de gener del 2013, quan només tenia 44 anys, i a partir d'aquí és el fill qui prova de comprendre una acció que va marcar un abans i un després en la seva família. És la primera vegada que l'autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama, 2024) aborda públicament un assumpte privat tan complex i delicat, però se'n surt gràcies al poder transformador que a vegades té la bona literatura.

Aquest any ha llegit moltíssim i li fa ràbia recomanar un únic llibre, però n'hi ha hagut un que l'ha marcat: Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, d'Irene Solà. "Té un estil completament diferent del que he estat llegint últimament", explica Vicenç Calafell, un dels tres integrants del grup musical Fades. La novel·la explica la història d'una nissaga de dones que habiten en un mas i explora un món fet de mites, supersticions i faules.

Tenen menys de 30 anys i el seu impacte artístic o esportiu, però també mediàtic, els ha convertit en referents entre les noves generacions. Des de futbolistes com Aitana Bonmatí i Lamine Yamal fins a cantants com Bad Gyal i Julieta, passant per escriptors com Pol Guasch i actrius com Míriam Moukhles, hem fet una tria dels noms que més sonen entre els joves i que, amb trajectòries professionals sòlides i brillants d'àmbits molt diferents, marcaran tendència aquest 2025.

Llegim a l’ARA que “un jove d'entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn del Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil corresponent al segon semestre d'aquest 2023”. L’altre dia, en Pol Guasch escrivia en aquest diari que ell és “de Barcelona”, però que a hores d’ara no sap si l’any que ve viurà a la ciutat.

"Les nits d’estiu, tan llargues. La solitud. La companyia que la cura. La sensació de descobrir com s’alleugereix el dolor del cor. L’enamorament. El rebuig. El perdó. O l’intent de perdó". Així descriu Pol Guasch (Tarragona, 1997), autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (2024), una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka, per qui de seguida se sent atret.

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

Pol Guasch (Tarragona, 1997) va irrompre el 2021 com un dels escriptors catalans del moment amb Napalm al cor (Anagrama), el seu debut novel·lístic i Premi Llibres Anagrama. Després d'aquell èxit fulgurant, Guasch torna a les llibreries amb Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama), una segona novel·la que destil·la poesia a cada pàgina i que parla de l'amistat de la Rita i el Liton, dos joves melancòlics en un món en extinció en què una epidèmia ataca la vida dels homes homosexuals.

Dimecres passat, el hall del CCCB tenia un aspecte inusual. Els que hi vam anar per assistir a la presentació de la segona novel·la de Pol Guasch, Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama) ens hi vam trobar una distribució diferent de l'habitual. Al centre, una taula, que per la seva alçada em va fer pensar en un altar, amb unes estovalles blanques, també molt cerimonials. Al seu voltant, cadires per als assistents, que eren molts. La convocatòria, sota el nom de Confabular l'amistat, prometia una conversa entre quatre amics al voltant d'aquest tema, central a la novel·la, "en un format híbrid i multidisciplinari".

"Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï" és la frase més coneguda d'El Gattopardo (Proa, amb traducció de Pau Vidal), del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957), tot i que Pol Guasch es queda amb les reflexions sobre l'amor com "l'amor etern dura poc" o "l'amor... foc i flames durant un any i cendres durant trenta". El novel·lista i poeta tarragoní, premi Anagrama per Napalm al cor, recomana com a lectura estiuenca aquest clàssic que va ser adaptat al cinema per Luchino Visconti el 1963.

L'escriptor Pol Guasch i la compositora Clara Aguilar han fet una col·laboració que presentaran l'1 de juliol a Sant Andreu de Llavaneres en el marc del Festival Poesia i +, organitzat per la Fundació Palau, que comença aquest dimarts i s'allargarà fins al 9 de juliol per omplir el Maresme de nous formats al voltant de la paraula.

Els focus sobre la literatura catalana. Primera jornada de la London Book Fair (LBF), amb tornada a la presencialitat després de dos anys de pandèmia, i el que s'havia d'haver celebrat el 2020, l'anomenat Spotlight, concentra aquest 2022 un seguit de diàlegs interculturals que, a la pràctica, van molt més enllà del programa oficial, de només tres dies, fins dijous. Vuit autors en el marc del calendari estricte formen només la punta de llança d'actuals, futures i renovades invasions pacífiques del mercat editorial britànic acompanyats de la mà de l'Institut Ramon Llull, i també la punta de l'iceberg d'una literatura de molta més fondària.