Des de primera hora d'aquest matí la policia escorcolla la seu de Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta que lidera Marine Le Pen, en el marc d'una investigació per sospites de finançament il·legal. "Tots els correus, documents i elements de comptabilitat del primer partit de l'oposició han estat confiscats, sense que nosaltres sapiguem en aquest moment quines són amb precisió les acusacions", ha indicat Jordan Bardella, president de RN i home de confiança de Le Pen, al seu compte de X.

L'elit política francesa, ben instal·lada al poder, fa anys que crida "que ve el llop". De fet, fa dècades: el 2002 el pare Le Pen ja va arribar a la segona volta d'unes presidencials contra Chirac. Les primeres vegades l'alerta va funcionar. Però més enllà de la gesticulació, poca cosa s'ha fet per combatre de debò, amb polítiques tangibles, els atacs de la bèstia demagògica. S'ha fet front a l'extrema dreta amb retòrica i grans proclames republicanes, però no amb fets o polítiques concretes. De manera que al final la gent se n'ha cansat i ha perdut la por. El llop Le Pen, a més, ha sabut disfressar-se amb pell de xai. I aquest cop sí que està en disposició de menjar-se, des de dins, el suculent pastís institucional. La República, la casa francesa de la democràcia liberal, corre ara un autèntic perill. El llop és a la porta, somrient, amb el vistiplau d'una àmplia part del poble fart de tecnocràcia, una majoria de ciutadans que s'han cregut la seva disfressa de llibertador antisistema. França està a punt de ficar-se a la gola del llop. Com ja ha passat a la Itàlia de Meloni. I com podria tornar a passar als Estats Units al novembre amb el retorn del magnat republicà Donald Trump.

En plena ocupació alemanya de França, el 21 de febrer del 1944, vint-i-dos membres de la Resistència d'una xarxa formada per combatents estrangers comunistes, liderada per l'armeni Missak Manouchian, morien afusellats per oficials nazis. L'única dona del grup, la romanesa Olga Bancic, moriria setmanes després decapitada. Aquella unitat d'immigrants compromesos amb la llibertat de França esdevindrien herois al país pel qual van lluitar contra els nazis, sobretot gràcies a un cartell imprès pels alemanys, "l'affiche rouge", distribuït per tot París, en què el règim d'Adolf Hitler denunciava que els estrangers eren un perill per a França. La poesia que els hi va dedicar el poeta Louis Aragon i una cançó que va popularitzar Léo Ferré van fer dels joves comunistes executats un símbol.

Les relacions entre Itàlia i França mai han estat fàcils, però des que l'exbanquer Mario Draghi es va convertir en primer ministre, Roma i París vivien una autèntica lluna de mel. Draghi i el president de França, Emmanuel Macron, tenien feeling polític i personal i havien fet més estretes que mai les relacions diplomàtiques entre els dos països. La victòria electoral de Giorgia Meloni posa punt final –de manera abrupta– a la lluna de mel. En els últims anys, la líder de Germans d’Itàlia no ha estalviat crítiques a França i a la figura de Macron, especialment per qüestions relacionades amb la immigració, i el seu és l'únic partit italià que es va negar a signar el tractat entre les dues repúbliques que Draghi i el president francès van impulsar l'any passat.

Arriba l'hora de la veritat. Aquest diumenge Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'ho juguen tot a cara o creu. Les últimes enquestes publicades aquest divendres –està prohibit publicar-ne el dia de reflexió– apunten a la tendència dels últims dies: el president ha augmentat el seu avantatge davant la candidata d'extrema dreta. Els sondejos atorguen entre un 53% i un 57% a Macron i entre un 47% i un 43% a Le Pen, un avantatge per al candidat a la reelecció més gran que fa 12 dies, quan va començar la campanya de la segona volta. Aleshores algunes enquestes auguraven una victòria de Macron per la mínima.

La situació sembla un déjà-vu del que es va viure el 2017 a les eleccions presidencials franceses amb Emmanuel Macron i Marine Le Pen com els candidats més ben posicionats per passar a la segona volta. Aquest cop, però, tots els analistes hi veuen una diferència fonamental i és que no està clar ni tan sols que Macron quedi per davant diumenge en aquesta primera volta ni, tampoc, que a la segona no acabi guanyant Le Pen. De fet, el que li podria fer més mal a la líder de la ultradreta francesa, eterna candidata, és el pes que acabi tenint finalment Éric Zemmour, que la podria superar en vots per la dreta més extrema i provocar que no quedi ben posicionada en aquesta primera volta i, per tant, no pugui optar a la presidència.