Un balcó petit, espais on caben quatre testos i, fins i tot, els racons més estrets poden esdevenir un hort. No cal ser pagesos per aconseguir collir tomàquets propis i altres hortalisses plenes de vitamines i energia. Ara que la calor està plenament instal·lada i els dies són llargs, hi ha herbes aromàtiques i les verdures arriben a la seva màxima esplendor als balcons, terrasses i patis de moltes cases, on es cultiven tota classe de plantes, per molt que sigui en collites reduïdes. Amb un test, una mica de sol i, sobretot, ganes d’embrutar-se de terra, n’hi ha prou per collir verdura ecològica feta a casa.

Al tren, entrant a Barcelona o al tramvia, anant a TV3, veus els horts. Tots ells envoltats de canyes, de somiers, de palets, per fer tanca. La idea és aprofitar. Aprofitar el que sobra, el que no es fa servir. A dins, les canyes de les tomaqueres, ben tibades, ben lligades, que no se les endugui el vent o una pluja “impensada”, per dir-ho com el de València. Hi ha un arbret fruiter, i al tronc de l’arbret, ben posades, les canyes que sobren. Hi ha una cadira de càmping, també vellota, perquè el que el porta (així es diu: “portar l’hort”) s’hi assegui a descansar. Hi ha una barraqueta de les eines, feta de fustots, hi ha una taula (una porta i dos cavallets) per a preparar el planter. Per si soles, totes aquestes andròmines serien lletges, però juntes, formant aquest tot tan pràctic, donen una idea de mals endreços convertits en bons endreços, que provoca una grandiosa laxitud estomacal i pau d’esperit.

Cada cop es fa més difícil ignorar els impactes de la crisi ecològica global. L’estrès hídric que patim en algunes zones de Catalunya no té precedents. Per afrontar aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha actualitzat el Pla Especial de Sequera, un seguit de mesures amb les quals pretén gestionar l’aigua durant aquest període d’emergència. Tanmateix, aquest Pla està provocant un trasbals important en el món dels horts urbans comunitaris a Catalunya. Des del 2 de febrer, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb un gest que destil·la desconeixement i falta de sensibilitat, ha classificat aquests espais merament pels seus usos recreatius i ha prohibit explícitament regar-los. 

“La paraula ecologia la vaig aprendre amb 50 anys. Però naturista, vegetarià, aquestes idees ja les tenia amb 10”. En Joan Carulla no sembla gens conscient d’haver estat un pioner de l’ecologisme i dels horts urbans a Catalunya, però ho és. Per a ell és simplement una filosofia de vida, la mateixa que l’ha fet viure un segle. Quin és el secret de la longevitat? “Estimar l'aixada i els llibres, estimar la natura, les plantes, cada gota de rosada...”, poetitza aquest avi centenari, que acaba d’escriure unes memòries amb l’ajuda del periodista Carlos Fresneda, Mi siglo verde (Icaria Editorial). Aviat espera que en surti l’edició en català.